Em pregunten què és el que en penso, i si crec que tindrem sorra, i el perquè ens està passant això. No sóc cap tècnic ni estudiós del tema, però sí crec tenir una certa i petita experiència, de molts d’anys, ja que mai he viscut més lluny de 60 metres de la platja, a més d’haver estat prop de 55 anys treballant en el seu entorn.
Bé, passarem al que en penso del tema, a la meva versió en concret. En primer lloc, el Riu Tordera no sol baixar ni una cinquena o sisena part del que baixava no fa més de 20 anys. Si no vaig errat, aleshores potser només hi havien 2 o 3 extractores de sorra de Sant Celoni a Blanes; ara potser n’hi ha 5 o 6. Abans s’extreien 2 o 3 milions de quilos, per anomenar alguna quantitat que eren per fer obres; avui dia podem creure que pot ser se n’extreuen 12 o 14 vegades més.
El Riu Tordera tenia molts afluents, des del Montseny fins a Blanes, que abans arrossegaven terres, fangals i runes naturals de tota mena que es transformaven en sorra. Ara moltes urbanitzacions, carreteres i autopistes noves han segat tot el que eren torrenteres, plans de conreu, esllavissaments de muntanyes i turons, etc, que solien, amb el temps, ser la tant apreciada “sorra” que ara tanta falta ens fa.
Recordo que en el delta, al llarg d’uns 900 o 1200 metres, fins els pins “Melics”, hi solien haver uns 70 o 80 metres de platja. I si no recordo malament, els “secs” de sorra neta i polida, que tenien 1 metre de fondària, feien uns 250 o 300 metres fins als trencalls mar endins, del Cap de la Tordera.
Aquest fet permetia que, quan hi havia algun temporal o corrent de Migjorn o Garbí, i fins i tot de Mestral, s’aportessin grans quantitats de l’esmentada sorra a la gran platja de S’Abanell.
Això sí, explicar que l’enemic a batre han estat sempre els Temporals de Llevant!! Que són un dels causants directes de que no tinguem sorra en les platges de S’Abanell i darrere del port.
En segon lloc, i per mi potser el més important, fou la maleïda extracció de la sorra del fons de la nostra badia i de S’Abanell fa 12 o 13 anys, van ser milions i milions de quilos, i el més trist és que va ser dit i fet! Sense més ni menys, sense fer cap mena d’estudi, decidit A ULL!! I per dur-la a la important població de Santa Susanna! Van vestir un Sant per despullar-ne un altre; a nosaltres!!
El més curiós però, és que els va durar ben poc temps, doncs se’ls hi van endur un fort Llevant.
Avui encara ens queden els “cràters” per omplir, sent aquest un dels principals motius de l’actual manca de sorra a Blanes.
Parlant de les nostres contrades, crec que la falta de sorra en determinats llocs del nostre poble ve donada, si fa o no fa, a motius semblants als del cas de la Tordera. Que tantes obres noves i tantes urbanitzacions a les afores han segat i evitat que puguin donar-se els moviments i esllavissaments de terra que a la llarga anaven a parar a les rieres i per tant al mar. I parlant de rieres i afluents, ja sabeu que de les dues que teníem ens hem quedat amb quasi res. Quan penso en no fa gaires anys... llavors totes les terres dels esllavissaments i rebaixats de tota la part oest del Turó del Vilar, de Montells, de Sant Daniel, de Mas Mora, de Mas Cremat; en fi de tota la part de Ponent de Blanes fins a Tordera, i la sorra i terra de tots els plans i turonets com la Plantera Alta, Sant Vicenç, Can Ferre, tots els penya-segats del Racó d’en Portes i part d’els Pedrets era portada cap a Blanes a la Riera de Jalpí i a la del Ball de Burg, que desembocaven conjuntament a la part sud de Sa Palomera, enfront de les escoles. Hi havia moltes i contínues aportacions de la tant apreciada sorra; que avui dia han quedat amb un quasi res, per no dir res.
I ja parlant de la nostra famosa badia, cal dir que la Riera, avui Rambla de Joaquim Ruyra, era una continuada font de sorra. Us imagineu el que recollia aquesta riera? Tota la terra i sorra de tota la part nord de la Serra Llarga, de Sant Pere i el Vilar, dels turons de Valldolig, del Cementiri d’en Illas, de la part sud de la Costa d’en Gallina, de Ca la Guidó, d’Els Pavos, del turó de l’hospital i Masseneda... en fi, tot anava a parar a aquesta riera tan important, que més poc que molt avui encara desemboca a la Plaça de Catalunya, però amb molt poca aigua i no cal dir que amb menys sorra que mai.
També esmentar que era molta la sorra que aportaven les torrenteres de la muntanya de Sant Joan, del Morro Curt, de Sa-Carbonera, del promontori del Raval, etc. Que desembocaven al centre de la badia, dipositant la seva important contribució, igual que al port.
O sigui, que a tot això i hem de sumar l’actual existència d’espigons, tant a S’Abanell com a la badia, tant si són vistos en superfície com submergits, que són com una porta oberta per on surt la sorra. I no torna a entrar. Que en tres anys, d’uns 26 o 28 temporals, tant sols n’hem tingut 4 o 5 de Garbí (els favorables), per uns 21 o 22 de Llevant, l’enemic de tota la costa catalana!!

Aquesta és la meva opinió, i la meva forma de veure com estem vivint un veritable desastre!! Era com una mort anunciada, però s’ha trigat massa a reconeixe-ho.
No dono la culpa a ningú, però entre uns i altres la cosa ha quedat per fer. I ara ningú no vol que es digui quines persones han estat les responsables, una llàstima, però Blanes no té ni sorra ni algunes de les seves importants platges!!!