Una nau que potser té 3000 m2 en dues plantes, amb sales de vídeo, de reunions, amb pàrquing; en fi, un luxe!! Disposen d’una Taberna Restaurant per poder-hi fer xerrades i trobades de vells pescadors i experts titulats, a portes obertes, sobre temes relacionats amb la Mar i la pesca. El més bo del cas és que ja feia anys que disposaven d’un altre local nou en el centre del poble, que el compartien amb altres activitats relacionades amb la Mar, la pesca i la navegació. Després de l’obertura del nou Museu , encara millor, disposen de dos locals que els hi funcionen a molt bon ritme. Fins aquí el de Palamós. La setmana del 15 de maig, llegeixo en els diaris i sento per la ràdio que a Lloret l’Ajuntament fa en la Finca de “Can Garriga”, en ple centre de la vila i en el Passeig de Mar, un nou Museu de la Mar, donat que volen aprofitar que han sigut una població molt reconeguda per les seves importants Drassanes, els seus famosos marins o navegants, i el seu gran auge pesquer de peix blau en el segle passat. O sigui que volen donar a conèixer la seva història, desempolsant bells records arreconats.

Els felicito per la seva esplèndida iniciativa, al igual que a tots aquells pobles que ja tenen el seu Museu, que ensenyen i difonen la seva història, els uns dels vins, altres de la seva antiga mineria, de la joguina, d’antigüetats, de l’edat mitjana, de que van ser pobles romans o moros fa 2 o 3000 anys, del cinema; en fi, de tot allò que se senten orgullosos. I ara és aquí que ve la meva “enveja”, i ara no és sana, perquè si hem de parlar d’història, tant de navegants, de bons marins, de famoses drassanes, de pesca i de bons pescadors, i d’homes ilustres que han estimat la Mar, crec que en tenim per parlar-ne durant dies. Em sento molest i envejós per diferents motius: el primer és que fa molts anys, uns 40 i tants, vam tenir una de les considerades joies de la Mediterrània!!, el 1r Aquari amb aigua de Mar, érem l’enveja de tots els pobles costaners, venia gent d’arreu per visitar-lo, ¡ quina satisfacció per tots aquells que desinteressadament hi col·laboràvem!! Era tot un plaer aportar-hi cada dia allò que podiem mantenir viu, sense pensar en la feina que ens comportava. Ja aleshores es va començar a parlar de que es podria ubicar en el Port o en algun lloc proper, un Museu Marítim-Pesquer, doncs era molta la gent de Mar, antics navegants dels anomenats “americanos” o els seus descendents, antics armadors i propietaris d’embarcacions de pesca, així com mestres d’aixa o calafats de les moltes drassanes, que disposaven d’estris i material i que estaven disposats i decidits a fer-ne donació. Doncs del que he dit res de res, i quasi tot ha anat a parar als abocadors o als drepaires. Ben pocs n’hem salvat alguna cosa i l’hem entregat a qui ens ho ha demanat, i ho hem fet per voluntat pròpia.
D’aquell envejat Aquari, en lloc de mantenir-lo o engrandir-lo, ens diuen que se’n va a pique, que la seva estructura no aguanta, i que és necessari enderrocar-lo per reformar-lo el més ràpid possible; encara esperem!!! D’això ja en fa d’anys!!! I res de res. Actualment el solar és un niu de rates!! Bé, a Blanes s’hi han construït, en tots aquests anys, uns Poliesportius necessaris, teníem una Biblioteca però se n’ha fet una altra de més gran, tenim fet de no fa gaire un nou Arxiu, s’han fet 3 o 4 sales per exposisions, s’ha fet, encertat o no, un nou Teatre, diferents espais públics, lúdics o culturals, i fins i tot ara estan fent una nova Ciutat Esportiva. Bé tot això em porta a recordar que fa anys, quan es va fer el canvi de la Cofraria de la nova Llotja, algun dels nous polítics va proposar que la “vella nau” podia ser un lloc adient per fer-hi el desitjat Museu de la Pesca o de la Mar!! El que sí puc dir, és que per sort hem tingut uns homes tant del poble, com foranis que han estimat Blanes i de fa molts anys per un mitjà o altre han anat difonent les nostres arrels tant de navegants, de mariners, de les drassanes, de la nostra activitat en vers la indústria pesquera i de la vida dels nostres homes de Mar.
El meu homenatje és per aquells, que desde fa quasi 2 segles, van escriure tots aquests episodis o fets blanencs, homes com Josep Cortils i Vieta, Josep Alemany, Roig i Reventos, Coma i Solei, en Joaquim Ruyra, Jesus Crous, Jaume Reixach; com escriptors i entre altres. En Junceda, Planells, Teresa Vedos, Rafel Bataller, Juan Padern, etc; com a pintors. I en Pons, en Carles Romaní i altres com a fotògrafs, que amb els seus treballs són els que ens han entrat en la història, marítima i pesquera. Tenim tots els seus llibres, quadres i fotos escampats arreu del nostre país i fora d’ell. Crec que és una llàstima no poder ensenyar totalment tot el nostre patrimoni marítim i pesquer!! Que cada dia ens en queda menys, i és molta la gent que no ho coneix; una llàstima!!
Per sort, com abans he esmentat, entre l’Arxiu i la Biblioteca, a part d’alguns particulars, ens queda alguna cosa per donar a conèixer que Blanes ha sigut, és i serà un poble que sempre ha mirat, mira i mirarà cap a “la Mar”.