/Articulos/Retalls de Blanes
22 julio 2019

Què és una almadrava?
la pesca tradicional era molt més dura que l'actual
No sé quan temps feia, però sí que l’any 1681 ja era a Cala Bona, un dels llocs més idíl·lics de la nostra costa, un artefacte molt peculiar que servia per poder efectuar la pesqueria tan apreciada de la tonyina. Hi havia dues maneres de capturar aquests peixos, una era artesanalment, a mà i amb hams; l’altra, l’almadrava, que era una peça de xarxa molt llarga, podia arribar a fer 1500 metres, era molt gruixuda i de fil de cànem, cotó, lli o espart, perquè havia d’aguantar envestides de bèsties de fins a 400 kg. Era molt alta; feia del fons fins a la superfície.

Bé, passarem a explicar en què consistia tal pesqueria que s’efectuava a determinats metres de la costa, normalment en sorralls o cales. Es col·locava un gran pes, rocs o pedres o àncores de centenars de quilos, al llarg de varis metres en fondejaven més, encara que no tan pesants, fins que els donés la distància necessària per poder-hi anar amarrant la determinada peça, això sí, sempre de terra cap a fora, cap a mar. La xarxa quedava ben atrapada al fons, ja que disposava d’una armadura molt pesant o de tirs de plom revestit perquè un cop calada quedés ben fermada, sense moure’s. A la part superior també portava una armadura però més flexible, que amb guirnaldes de suros, boies o qualsevol cosa que fes surar la pesada xarxa, quedés com una paret col·locada dintre el mar.
Aquesta xarxa era calada de terra cap a fora, de manera que formés una veritable barrera, que podia ser col·locada de vàries formes, a criteri del patró. Els uns la col·locaven a uns 100 o 200 m de la costa, 400 o 500 m en línia recta cap a mar. Els 1400 o 1600 m restants feien ziga-zaga mar endins i els metres finals acabaven en una espiral molt gran, com si es tractés de la fi d’un interrogant. Remataven la fi de la xarxa les malles més cegues i fortes ja que era la part que servia de cop. El sac feia de 200 a 300 m de llarg i de 30 a 60 d’ample, per poder-hi tenir atrapades les potser 12 o 15 tones de les apreciades tonyines, que al trobar-se amb la xarxa, per inèrcia, la seguien però sempre tirant mar endins, fins arribar a la fi on es trobaven de cop amb la trampa final. Allà és on molts homes amb uns ganxos els atrapaven d’un en un, embarcant-los a la gran barcassa o vaixell sense coberta, omplint-la i fent viatges si convenia a d’altres embarcacions més petites. Heu de saber que per efectuar tal pesqueria es necessitaven més de 10 embarcacions entre grans i petites i s’havia de disposar d’un centenar de persones, almenys.
Hi havia almadraves de diferents formes i se les anomenava amb diferents noms. Se’n deien de “Superfície”; “Moruna”, “Almadravilla”, “de Buche”, “de Vista”, etc, etc.
Se sap des de fa segles que les tonyines cada primavera vénen de l’atlàntic, passen per l’estret de Gibraltar i tiren sempre cap a l’est per anar a criar. Un cop fet, tornen durant els mesos d’agost i setembre, fent sempre el mateix recorregut, però ara cap a ponent. Així doncs els pescadors deixaven l’almadrava al mateix indret però col·locada a l’inversa.
Hi ha constància que tal artefacte procedeix de Morisca i que va venir cap a les nostres costes pujant del Sud a l’Est.
També se sap que hi havia una forma molt peculiar de pescar-les sense almadrava ni barques, només amb una de molt gran i tenint tota una paret de xarxa calada de terra cap a fora. Deixaven la meitat de la xarxa a bord i feien punt d’espera en una lleugera corba per no deixar la paret oberta. Les tonyines a l’arribar i trobar-se la xarxa tiraven mar endins seguint la paret i s’acumulaven en mola; era llavors quan els pescadors calaven la xarxa que els quedava a bord, tirant de dret cap a la platja com si fos un art dels que es tiraven de terra. Les tonyines havien quedat atrapades i fent-les quedar varades a la sorra a l’acabar de retirar la xarxa del mar, no tenien escapatòria. Potser no n’atrapaven tantes, però era més ràpid i menys costós. Aquesta pesquera era ideal per practicar-la a cales grans o platges.
També se n’atrapaven quan quedaven emmallades, amb un vaixell més petit es resseguien, s’atrapaven i s’hissaven a bord. Es solien pescar també, servioles, bonítols, taurons, tortugues i algun dofí; no gaire perquè solien saltar per sobre del suro.
A plena temporada se solien fer 2 o 3 pesqueries al dia. Es treballava sense repòs si convenia, doncs al ser un peix de passada s’havia d’aprofitar. Les calades sempre es feien de la mateixa forma, a la primavera d’espatlles a l’est i al revés a la tardor, ja que les tonyines sempre passaven pell mateix lloc, tan anant com tornant.
Desgraciadament aquesta és una de les pesqueries que més retrocés ha tingut fins a la seva total desaparició. De tant perseguides les tonyines han quedat a una dècima part en només 10-15 anys, sent una de les espècies que més ha patit la regressió degut al seu valor econòmic i a que es pesca a tot el món.


ed. 150 -Albert Ros i Coll- 20 julio 2007

Retalls de Blanes. Adéu-siau

En la Bíblia, concretament en el llibre de Cohèlet, tradicionalment conegut com Eclesiastès, hi ha una sèrie de reflexions molt adients al moment de prendre una determinació, una d’elles diu “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”. És veritat que les coses tenen un principi i un final, com la mateixa vida terrenal, i aquest és el final definitiu dels meus Retalls de Blanes de la revista Actual.

ed. 176 -Domènec Valls i Coll- 7 septiembre 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Origen de l'escut de Blanes

La història de Blanes és realment interessant i encara molta part d’ella està enterrada i és desconeguda. Tenim indicis de la seva antiguitat gràcies a les diferents troballes, pendents d’una recerca arqueològica en tot rigor, a la muntanya dels “padrets”, lloc on l’any 1971 durant els mesos de setembre i octubre un equip universitari de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Ana Ma Muñoz va realitzar unes importants excavacions en el solar de l’antiga Blanda, el poblat iberoromà esmentat en textos de (Mela. Chr. II, 90), (Plini N. H. III. 22) i (Ptolemeu II, 6. 19), on s’han trobat restes del màxim interès.

ed. 175 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Lluïsa Vidal i Puig

He intentat a través dels meus escrits donar a conèixer Blanes en forma de retalls, nom que resumeix la intenció de mostrar, de manera comprimida i intentant que sigui entenedora i fàcil, un coneixement dels molts valors que embolcallen el nostre poble, història, tradicions, cultura i art.

ed. 174 -Domènec Valls i Coll- 13 julio 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Terrenys Safa

Per completar l’article anterior dedicat al record d’alguns fets passats ben importants per a la defensa del nostre entorn, vull continuar i concloure amb un fet completament diferent a l’exposat en l’article anterior. En aquest cas hi havia el perill de pèrdua d’un valuós terreny de gran extensió i vital per al desenvolupament urbanístic, que em sembla interessant donar a conèixer a la gent de Blanes.

ed. 172 -Domènec Valls i Coll- 15 mayo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.La mina de feldspat a Pinya de Rosa

Fent un repàs de caire anecdòtic, de situacions passades i fets viscuts que podien haver condicionat el futur de Blanes, he pensat que no era una mala idea treure’n algun a la llum en aquests moments de confusió que vivim en la nostra societat. No és un fet relacionat directament amb cap referència actual, han passat molts anys, però crec que una mirada retrospectiva de la nostra vila pot ajudar-nos a defensar el poc que queda del nostre patrimoni monumental, cultural, paisatgístic i, sobretot, els espais on encara podem gaudir de la natura, i remarco molt especialment, com exemple, el conjunt de Pinya de Rosa i el seu entorn terrestre i marítim.

ed. 171 -Domènec Valls i Coll- 8 abril 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Fra. BERNAT DE BLANES, Abat

El 4 de juny de 1038, Grau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, vescomtes de Girona, per remei de llurs ànimes i de les dels seus pares i per la salut del seu fill Ponç, fundaren a la vall de Breda, un monestir benedictí dedicat a Sant Salvador. L’any 1145 el monestir fou cedit als vescomtes de Cabrera.

ed. 170 -Domènec Valls i Coll- 16 marzo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Monòleg de l’última llamborda

No sé si em coneixeu, vaig viure entre vosaltres durant 45 anys, estic feta d’una de pedra molt forta que figura a les col·leccions de minerals amb el nom de granit, formada al ventre de la terra, filla de les antigues pedreres de La Cellera de Ter. Uns picapedrers em donaren la forma prismàtica que s’utilitza per pavimentar carrers i carreteres. Tècnica força antiga, per cert, molt utilitzada pels àrabs en l’arquitectura urbana de l’època en què van ser presents a les terres ibèriques, tècnica que va ser adoptada majoritàriament per a la pavimentació de molts vials, places i carrers d’alguns pobles de Catalunya. Sovint, se m’acostuma a anomenar, en castellà, com “adoquín”, però com que sóc catalana de naixement, a Blanes vaig adoptar el nom que em pertocava, el de llamborda.

ed. 169 -Domènec Valls i Coll- 13 febrero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Costa Brava o Costa Serena

En motiu de la celebració del centenari de la denominació del litoral gironí amb el nom de Costa Brava per part de Ferran Agulló i Vidal, nom que, es digui el que es digui, probablement va ser immortalitzat a Blanes, aprofitaré per donar a conèixer que l’esdeveniment va tenir una competència literària prou rellevant, prèvia l’acceptació definitiva de l’esmentat nom.

ed. 168 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.

Pessebres
Els pessebres, tradició centenària que ens enriqueix i ens fa viure el significat cristià del Nadal, són una genuïna expressió religiosa popular dels valors que representen les properes dates nadalenques, amb un llenguatge directe, senzill i artístic, creat pel mateix poble d’una manera viva i contagiosa que ens fa reviure el naixement de Jesús.

ed. 167 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes novembre

La denominació d’aquest mes, “novembre”, correspon al novè mes de l’antic calendari romà, onzè en el nostre. Es caracteritza per ser el període central de la tardor, que es va preparant per donar pas a l’hivern amb l’arribada del fred. És un mes que comença amb el record dels avantpassats el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i la diada dels difunts el dia 2. Aquest primer dia encara es manté força extesa la tradició de la visita al cementiri amb la col·locació de flors a les sepultures.
A Blanes, antigament, segons hem llegit en el llibre “Ethología de Blanes” de Josep Cortils i Vieta, hi havia un costum popularment conegut amb el nom “lo dia dels morts si voleu per caritat”. Durant el matí moltes colles de criatures vestides de festa, recorrien els carrers, parant-se a les cases dels parents i amics, fent la petició d’una almoina tot pronunciant la frase anteriorment expressada i portant un cabàs o un cistell on posar els donatius, que solien consistir en castanyes o altres fruits del temps.

ed. 166 -Domènec Valls i Coll- 11 noviembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes d’octubre
Els refranys es fan ressò del mes amb dites com ara: “Quan a les sis fa fosca, mor la mosca” o bé “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.”
Segons Joan Amades, el mes d’octubre és el més trist i pobre de costums de l’any i certament que la definició de l’autor del “Costumari Català” es ben encertada, ja que he tingut feina a trobar quelcom interessant propi de Blanes dintre d’aquest mes.


ed. 165 -Domènec Valls i Coll- 9 octubre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions i festes del mes de setembre

Les festes i celebracions de la nostra vila d'aquest mes tenen un valor simbòlic i institucional. És un mes eminentment marià, que ens afecta molt en una de les devocions més arrelades en el cor de tots els blanencs, i a la vegada commemorem una de les fites històriques més rellevants per al poble català.
El dia 8 de setembre se celebra la festivitat de les imatges marianes que segons la tradició han estat trobades, les quals, sense tenir un dia propi de celebració de la seva festa, honoren la Mare de Déu amb el nom que els nostres avantpassats o els devots la veneren. És el dia en què l'església commemora el naixement de Maria. Com que d'advocacions marianes n'hi ha tantes que sobrepassen el miler, són molts els pobles i llocs, com ara els indrets on es troben les ermites, en els quals el dia 8 de setembre s'hi celebra la seva festa patronal.

ed. 164 -Domènec Valls i Coll- 5 septiembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Mes d’agost

Segons la mitologia i la història antiga, el nom d’aquest mes prové del calendari romà i estava dedicat a l’emperador August. Anteriorment se’l coneixia com a “sextilis” ja que era el sisè mes de l’any, amb una durada de vint-i-nou dies. Més endavant li van afegir dos dies més, manllevats al febrer, per tal d’igualar-lo al juliol, dedicat a Juli Cèsar.

ed. 163 -Domènec Valls i Coll- 13 agosto 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de juliol, Santa Anna. La Festa Major.

A l’antic calendari romà el mes de juliol s’anomenava “quintilis”, però va adoptar el nom de “julius” en honor de l’emperador Juli Cèsar.
Pràcticament la majoria de les tradicions i festivitats que ens han ocupat fins ara tenen un origen o un component religiós, com el Nadal, la Pasqua o Sant Joan. El cristianisme va adaptar les seves celebracions a les dates d’altres cultes anteriors per acostar-les a la gent; un exemple n’és la festa de Tots Sants, dedicada als nostres avantpassats i que se celebrava des del segle IV, sota l’advocació de Tots els Màrtirs.
El mes de juliol Blanes celebra la seva Festa Major, la màxima expressió festiva de la nostra vila. La tradició ha posat la vila sota l’advocació de Santa Anna. Diferents arguments més o menys verídics han intentat clarificar la procedència o els motius d’haver escollit l’àvia de Jesús com la nostra patrona.

ed. 162 -Domènec Valls i Coll- 14 julio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de juny

El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Júpiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia, lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiment de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Al Juny, la falç al puny”; “Per Sant Joan, tot es fa gran”; “Per Sant Joan, tot creix un pam”, “Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant”. Quant a tradicions, hi ha dues festes cabdals, el dia 24, Sant Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.

ed. 161 -Domènec Valls i Coll- 11 junio 2008 Leer más...



siquiente >>