/Articulos/Retalls de Blanes
22 julio 2019

Retalls de Blanes
Les tradicions blanenques

Un poble no es configura a partir d’un terme municipal i dels seus habitants, hi ha altres factors essencials, com ara la pròpia història, les costums i les tradicions.

En uns moments en què Blanes està recuperant la seva identitat cultural, com ho demostren les campanyes de normalització lingüística, la qualitat i quantitat dels grups de persones i col·lectius que treballant entorn a la nostra història i altres temes, fan que la cultura a Blanes sigui avui dia excepcional. El que de debò més ens esperona és la voluntat de recuperar les nostres tradicions, de mantenir-les i fins i tot de crear-ne de noves.

Quant es parla de les tradicions i del seu manteniment hi ha la tendència a justificar-les dient que són de “tota la vida”, i justament aquesta totalitat de la vida depèn moltes vegades de l’edat de qui ho diu. La memòria col·lectiva o familiar; els mateixos avis són una font ideal.
Moltes de les festes o actes que es van crear fa vint o cinquanta anys ja són considerades tradicionals pels qui les viuen, en molts casos és la voluntat popular la que li atorga la condició de tradició.
Els meus propers “Retalls de Blanes” els dedicaré al coneixement de les tradicions blanenques, seguint el transcurs dels dotze mesos de l’any.

Tradicions del mes de gener
És el primer mes de l’any. Una de les teories de l’origen del seu nom es troba en el llatí amb la paraula “Januarius”, que era una divinitat romana amb dues cares, una mirava endavant i l’altre cap endarrere, significant l’any que se’n va i el que ve. El refranyer popular del mes de gener és observador de mena i resumeix amb savis consells com hem d’actuar durant els freds de l’hivern. “Pel gener, tanca la porta i encén el braser. - Aigua de gener, omple bótes i celler”
Els nostres avantpassats forjats amb una autèntica fe fonamentada en la doctrina cristiana, consideraven el dia de Nadal com la festa més important després de Pasqua, l’assistència a la missa era imprescindible, fins i tot amb més solemnitat. La tradició més popular i emotiva encara conservada i viscuda pels blanencs, és la Missa del Gall a les dotze de la nit. Una altra tradició creada pel mateix poble, imprescindible a cada llar, eren els pessebres, autèntiques obres d’art que representaven plàsticament el naixement de Jesús. La tradició de celebrar la festa del “Cap d’Any” es duia a terme en un ambient familiar i eminentment cristià, ara s’ha modificat per un altre tradició moderna que commemora l’acabament i començament de l’any escoltant les “dotze campanades” de la nit del 31 de desembre, ja sigui des de la Plaça de la Parròquia, a la televisió o des de qualsevol altre lloc, que ens donen el tret de sortida a la cursa de cara el nou any, celebrant la gran revetlla.
La festa més esperada principalment per la mainada, era la vigília de la festivitat de Reis. Antigament, els Reis feien la seva entrada majestuosa sobre uns cavalls al començament dels Massans (Anselm Clavé), on eren rebuts per una multitud de nens i nenes que amb alegre manifestació els acompanyaven fins a l’Església Parroquial de Santa Maria per fer l’ofrena de la Mirra, l’Encens i l’Or a l’infant Jesús.
Finalment no podem deixar d’esmentar una popular tradició perduda des de fa molts anys, la benedicció dels animals el dia 17 de gener, festivitat de sant Antoni Abad, dintre la popular “Setmana dels barbuts” nom derivat, a part del fred d’aquells dies, que durant aquesta setmana hi ha uns quants sants agrupats sota el qualificatiu de barbuts perquè tots ells porten llargues barbes, com sant Pau Ermità, sant Antoni Abad, sant Maur, sant Vicens i sant Fruitós. La festa la descriuré tal com escriu Cortils i Vieta en el seu llibre “Etiologia de Blanes”: “Benedicció de les besties de càrrega lo dia de sant Antoni Abad: Celebras en la capella de Ntra. Sra. de la Esperansa, situada en un extrém de la vila, ab assistencia de una cobla de músichs y de un numerós concurs de gent de l’art de la terra, carreters i curiosos. Al vespre sol haverhi sarau”.
Aquest any 2008, una diada tradicional com és el Dijous Llarder, s’escau el dia 31 de gener. Així la descriu Cortils i Vieta: “En la tarde de aquell dia ixen moltas familias a berenar al camp, preparantse ab una xafardada, en los ous y las butifarres sólen fer lo paper principal, á entrar en la temprada de dejunis y abstinencias ordenada per la iglesia.” Els principals mantenidors d’aquesta tradició són els alumnes infantils de moltes escoles, que aprofiten la tarda del dijous llarder, avui més coneguda com a dijous gras, per fer una sortida recreativa i berenar en algun lloc de les afores de la vila. A l’igual que molts blanencs, aquest dia, per dinar o per sopar, no manca a la taula la típica truita amb llardons o botifarra.


ed. 156 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2008

Retalls de Blanes. Adéu-siau

En la Bíblia, concretament en el llibre de Cohèlet, tradicionalment conegut com Eclesiastès, hi ha una sèrie de reflexions molt adients al moment de prendre una determinació, una d’elles diu “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”. És veritat que les coses tenen un principi i un final, com la mateixa vida terrenal, i aquest és el final definitiu dels meus Retalls de Blanes de la revista Actual.

ed. 176 -Domènec Valls i Coll- 7 septiembre 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Origen de l'escut de Blanes

La història de Blanes és realment interessant i encara molta part d’ella està enterrada i és desconeguda. Tenim indicis de la seva antiguitat gràcies a les diferents troballes, pendents d’una recerca arqueològica en tot rigor, a la muntanya dels “padrets”, lloc on l’any 1971 durant els mesos de setembre i octubre un equip universitari de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Ana Ma Muñoz va realitzar unes importants excavacions en el solar de l’antiga Blanda, el poblat iberoromà esmentat en textos de (Mela. Chr. II, 90), (Plini N. H. III. 22) i (Ptolemeu II, 6. 19), on s’han trobat restes del màxim interès.

ed. 175 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Lluïsa Vidal i Puig

He intentat a través dels meus escrits donar a conèixer Blanes en forma de retalls, nom que resumeix la intenció de mostrar, de manera comprimida i intentant que sigui entenedora i fàcil, un coneixement dels molts valors que embolcallen el nostre poble, història, tradicions, cultura i art.

ed. 174 -Domènec Valls i Coll- 13 julio 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Terrenys Safa

Per completar l’article anterior dedicat al record d’alguns fets passats ben importants per a la defensa del nostre entorn, vull continuar i concloure amb un fet completament diferent a l’exposat en l’article anterior. En aquest cas hi havia el perill de pèrdua d’un valuós terreny de gran extensió i vital per al desenvolupament urbanístic, que em sembla interessant donar a conèixer a la gent de Blanes.

ed. 172 -Domènec Valls i Coll- 15 mayo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.La mina de feldspat a Pinya de Rosa

Fent un repàs de caire anecdòtic, de situacions passades i fets viscuts que podien haver condicionat el futur de Blanes, he pensat que no era una mala idea treure’n algun a la llum en aquests moments de confusió que vivim en la nostra societat. No és un fet relacionat directament amb cap referència actual, han passat molts anys, però crec que una mirada retrospectiva de la nostra vila pot ajudar-nos a defensar el poc que queda del nostre patrimoni monumental, cultural, paisatgístic i, sobretot, els espais on encara podem gaudir de la natura, i remarco molt especialment, com exemple, el conjunt de Pinya de Rosa i el seu entorn terrestre i marítim.

ed. 171 -Domènec Valls i Coll- 8 abril 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Fra. BERNAT DE BLANES, Abat

El 4 de juny de 1038, Grau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, vescomtes de Girona, per remei de llurs ànimes i de les dels seus pares i per la salut del seu fill Ponç, fundaren a la vall de Breda, un monestir benedictí dedicat a Sant Salvador. L’any 1145 el monestir fou cedit als vescomtes de Cabrera.

ed. 170 -Domènec Valls i Coll- 16 marzo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Monòleg de l’última llamborda

No sé si em coneixeu, vaig viure entre vosaltres durant 45 anys, estic feta d’una de pedra molt forta que figura a les col·leccions de minerals amb el nom de granit, formada al ventre de la terra, filla de les antigues pedreres de La Cellera de Ter. Uns picapedrers em donaren la forma prismàtica que s’utilitza per pavimentar carrers i carreteres. Tècnica força antiga, per cert, molt utilitzada pels àrabs en l’arquitectura urbana de l’època en què van ser presents a les terres ibèriques, tècnica que va ser adoptada majoritàriament per a la pavimentació de molts vials, places i carrers d’alguns pobles de Catalunya. Sovint, se m’acostuma a anomenar, en castellà, com “adoquín”, però com que sóc catalana de naixement, a Blanes vaig adoptar el nom que em pertocava, el de llamborda.

ed. 169 -Domènec Valls i Coll- 13 febrero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Costa Brava o Costa Serena

En motiu de la celebració del centenari de la denominació del litoral gironí amb el nom de Costa Brava per part de Ferran Agulló i Vidal, nom que, es digui el que es digui, probablement va ser immortalitzat a Blanes, aprofitaré per donar a conèixer que l’esdeveniment va tenir una competència literària prou rellevant, prèvia l’acceptació definitiva de l’esmentat nom.

ed. 168 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.

Pessebres
Els pessebres, tradició centenària que ens enriqueix i ens fa viure el significat cristià del Nadal, són una genuïna expressió religiosa popular dels valors que representen les properes dates nadalenques, amb un llenguatge directe, senzill i artístic, creat pel mateix poble d’una manera viva i contagiosa que ens fa reviure el naixement de Jesús.

ed. 167 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes novembre

La denominació d’aquest mes, “novembre”, correspon al novè mes de l’antic calendari romà, onzè en el nostre. Es caracteritza per ser el període central de la tardor, que es va preparant per donar pas a l’hivern amb l’arribada del fred. És un mes que comença amb el record dels avantpassats el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i la diada dels difunts el dia 2. Aquest primer dia encara es manté força extesa la tradició de la visita al cementiri amb la col·locació de flors a les sepultures.
A Blanes, antigament, segons hem llegit en el llibre “Ethología de Blanes” de Josep Cortils i Vieta, hi havia un costum popularment conegut amb el nom “lo dia dels morts si voleu per caritat”. Durant el matí moltes colles de criatures vestides de festa, recorrien els carrers, parant-se a les cases dels parents i amics, fent la petició d’una almoina tot pronunciant la frase anteriorment expressada i portant un cabàs o un cistell on posar els donatius, que solien consistir en castanyes o altres fruits del temps.

ed. 166 -Domènec Valls i Coll- 11 noviembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes d’octubre
Els refranys es fan ressò del mes amb dites com ara: “Quan a les sis fa fosca, mor la mosca” o bé “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.”
Segons Joan Amades, el mes d’octubre és el més trist i pobre de costums de l’any i certament que la definició de l’autor del “Costumari Català” es ben encertada, ja que he tingut feina a trobar quelcom interessant propi de Blanes dintre d’aquest mes.


ed. 165 -Domènec Valls i Coll- 9 octubre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions i festes del mes de setembre

Les festes i celebracions de la nostra vila d'aquest mes tenen un valor simbòlic i institucional. És un mes eminentment marià, que ens afecta molt en una de les devocions més arrelades en el cor de tots els blanencs, i a la vegada commemorem una de les fites històriques més rellevants per al poble català.
El dia 8 de setembre se celebra la festivitat de les imatges marianes que segons la tradició han estat trobades, les quals, sense tenir un dia propi de celebració de la seva festa, honoren la Mare de Déu amb el nom que els nostres avantpassats o els devots la veneren. És el dia en què l'església commemora el naixement de Maria. Com que d'advocacions marianes n'hi ha tantes que sobrepassen el miler, són molts els pobles i llocs, com ara els indrets on es troben les ermites, en els quals el dia 8 de setembre s'hi celebra la seva festa patronal.

ed. 164 -Domènec Valls i Coll- 5 septiembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Mes d’agost

Segons la mitologia i la història antiga, el nom d’aquest mes prové del calendari romà i estava dedicat a l’emperador August. Anteriorment se’l coneixia com a “sextilis” ja que era el sisè mes de l’any, amb una durada de vint-i-nou dies. Més endavant li van afegir dos dies més, manllevats al febrer, per tal d’igualar-lo al juliol, dedicat a Juli Cèsar.

ed. 163 -Domènec Valls i Coll- 13 agosto 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de juliol, Santa Anna. La Festa Major.

A l’antic calendari romà el mes de juliol s’anomenava “quintilis”, però va adoptar el nom de “julius” en honor de l’emperador Juli Cèsar.
Pràcticament la majoria de les tradicions i festivitats que ens han ocupat fins ara tenen un origen o un component religiós, com el Nadal, la Pasqua o Sant Joan. El cristianisme va adaptar les seves celebracions a les dates d’altres cultes anteriors per acostar-les a la gent; un exemple n’és la festa de Tots Sants, dedicada als nostres avantpassats i que se celebrava des del segle IV, sota l’advocació de Tots els Màrtirs.
El mes de juliol Blanes celebra la seva Festa Major, la màxima expressió festiva de la nostra vila. La tradició ha posat la vila sota l’advocació de Santa Anna. Diferents arguments més o menys verídics han intentat clarificar la procedència o els motius d’haver escollit l’àvia de Jesús com la nostra patrona.

ed. 162 -Domènec Valls i Coll- 14 julio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de juny

El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Júpiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia, lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiment de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Al Juny, la falç al puny”; “Per Sant Joan, tot es fa gran”; “Per Sant Joan, tot creix un pam”, “Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant”. Quant a tradicions, hi ha dues festes cabdals, el dia 24, Sant Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.

ed. 161 -Domènec Valls i Coll- 11 junio 2008 Leer más...



siquiente >>