/Articulos/Retalls de Blanes
22 julio 2019

Retalls de Blanes. Tradicions del mes de febrer
FEBRER, segon mes de l’any, el seu nom procedeix de la denominació d’una divinitat romana, “Februs”. Al tapís de la Creació, obra extraordinària que s’admira a la catedral de Girona, hi figura el mes de febrer representat pel Carro del Sol, com volent indicar que a partir d’aquest mes de l’any el sol ja comença a fer sentir els seus raigs amb més intensitat.

Les dites del mes de febrer ens recorden que la fredor de l’hivern encara és present entre nosaltres i aquesta circumstància la trobem entre els seus populars refranys: “Al febrer, una estona al sol i una altra al foguer. - Febrer, febreret, set capes i un barret. - Crits de lloca al febrer, bons ous al galliner.”

Seguint el calendari cristià, la primera tradició del febrer, molt celebrada pels nostres avis, la trobem el dia 2: la Candelera. Quaranta dies han transcorregut entre el dia de Nadal i el 2 de febrer, aquest període de temps simbolitza la fi del cicle de Nadal, és en aquest moment que a les cases de Blanes, i de tot el país, tradicionalment es desmuntava el pessebre. La Candelera, festa de la Purificació de la Mare de Déu, antigament era un dia especial i de profund sentit espiritual, molt propi d’aquella època. Encara avui dia es conserva aquesta tradició i durant la missa l’Església reparteix petites espelmes beneïdes, anomenades candeles, destinades a orientar els cristians pel camí de la vida.
El refrany més popular que situa la diada amb força precisió astronòmica diu el següent:
“Si la Candelera plora, l’hivern és fora
si la Candelera riu, l’hivern és viu;
però tant si plora com si deixa de plorar,
la meitat de l’hivern encara ha de passar.”

Passat el dijous gras iniciem el cicle Quaresmal, molt fecund en tradicions, com la festa de Carnaval i el dimecres de Cendra, que aquest any han arribat molt aviat, a primers de febrer (diumenge 3 i dimecres 6).
Antigament la festa del Carnaval, segons Cortils i Vieta, “en Blanes no tenia cap particularitat que valgués la pena d’esmentar”, tot es reduïa a unes quantes disfresses, més o menys estrambòtiques que feien tabola i una gran concurrència a les sales de ball.
No cal esmentar que aquesta tradició s’ha convertit en una festa eminentment mundana, i ja podem considerar-la com una de les noves tradicions. A Blanes es duen a terme tot un seguit d’actes que ja comencen el dissabte amb la rebuda del rei Carnestoltes, que passeja pels principals carrers amb un multitudinari seguiment. El diumenge s’organitza una rua de gent disfressada.
El Dimecres de Cendra, les ganes de gresca arriben al límit amb un gran sopar, i en comitiva formada per gent vestida de dol, davant l’ajuntament es procedeix a la crema del rei Carnestoltes, que culmina en un pregó, escrit en clau satírica, que deixa potes enlaire persones i institucions a partir dels fets destacats que han succeït durant el darrer any.
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma, temps que, d’acord amb la tradició i la doctrina cristiana, és un període d’abstinència i purificació que dura quaranta dies. En aquest cicle del calendari era prohibit menjar carn, llevat que s’hagués aconseguit una dispensa eclesiàstica mitjançant unes “Butlles”. Aquest període de l’any recorda també els dies de dejuni i meditació que Jesús va viure al desert. D’altra banda el simbolisme de la cendra que aquest dia s’imposa durant la missa, recorda als cristians que “som pols i pols serem”.
Un costum molt propi de Blanes del dimecres de cendra, segons Cortils i Vieta, era l’enterrament d’en carnestoltes, vulgarment anomenat l’enterrament de la Sardina. L’historiador blanenc ho descriu de la següent manera: “Lo dimecres de cendra també ixen al camp alegres collas de gent, y també s’hi fa lo berenar, que es més o ménos gras segons los escrúpols de conciencia de cadascú”.
Una tradició que gairebé ha desaparegut completament, encara mantinguda per algun blanenc nostàlgic, consistia en penjar en un lloc visible de la llar, en tornar de missa del primer diumenge de Quaresma, un dibuix més o menys artístic fet per algun familiar i representant la “Vella de la Quaresma”, amb la particularitat de tenir set peus. El costum d’exposar aquesta figura havia estat molt freqüent a Blanes durant el segle XVIII i constituïa un testimoni popular de fe i religiositat.
Cada diumenge, normalment davant la mainada de casa, se li tallava un peu, significant que ja havia passat una altra setmana. Aquest dibuix venia a ser com el calendari infantil de la Quaresma, que marcava les setmanes transcorregudes i les que encara faltaven per arribar a la Pasqua.


ed. 157 -Domènec Valls i Coll- 14 febrero 2008

Retalls de Blanes. Adéu-siau

En la Bíblia, concretament en el llibre de Cohèlet, tradicionalment conegut com Eclesiastès, hi ha una sèrie de reflexions molt adients al moment de prendre una determinació, una d’elles diu “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”. És veritat que les coses tenen un principi i un final, com la mateixa vida terrenal, i aquest és el final definitiu dels meus Retalls de Blanes de la revista Actual.

ed. 176 -Domènec Valls i Coll- 7 septiembre 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Origen de l'escut de Blanes

La història de Blanes és realment interessant i encara molta part d’ella està enterrada i és desconeguda. Tenim indicis de la seva antiguitat gràcies a les diferents troballes, pendents d’una recerca arqueològica en tot rigor, a la muntanya dels “padrets”, lloc on l’any 1971 durant els mesos de setembre i octubre un equip universitari de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Ana Ma Muñoz va realitzar unes importants excavacions en el solar de l’antiga Blanda, el poblat iberoromà esmentat en textos de (Mela. Chr. II, 90), (Plini N. H. III. 22) i (Ptolemeu II, 6. 19), on s’han trobat restes del màxim interès.

ed. 175 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Lluïsa Vidal i Puig

He intentat a través dels meus escrits donar a conèixer Blanes en forma de retalls, nom que resumeix la intenció de mostrar, de manera comprimida i intentant que sigui entenedora i fàcil, un coneixement dels molts valors que embolcallen el nostre poble, història, tradicions, cultura i art.

ed. 174 -Domènec Valls i Coll- 13 julio 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Terrenys Safa

Per completar l’article anterior dedicat al record d’alguns fets passats ben importants per a la defensa del nostre entorn, vull continuar i concloure amb un fet completament diferent a l’exposat en l’article anterior. En aquest cas hi havia el perill de pèrdua d’un valuós terreny de gran extensió i vital per al desenvolupament urbanístic, que em sembla interessant donar a conèixer a la gent de Blanes.

ed. 172 -Domènec Valls i Coll- 15 mayo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.La mina de feldspat a Pinya de Rosa

Fent un repàs de caire anecdòtic, de situacions passades i fets viscuts que podien haver condicionat el futur de Blanes, he pensat que no era una mala idea treure’n algun a la llum en aquests moments de confusió que vivim en la nostra societat. No és un fet relacionat directament amb cap referència actual, han passat molts anys, però crec que una mirada retrospectiva de la nostra vila pot ajudar-nos a defensar el poc que queda del nostre patrimoni monumental, cultural, paisatgístic i, sobretot, els espais on encara podem gaudir de la natura, i remarco molt especialment, com exemple, el conjunt de Pinya de Rosa i el seu entorn terrestre i marítim.

ed. 171 -Domènec Valls i Coll- 8 abril 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Fra. BERNAT DE BLANES, Abat

El 4 de juny de 1038, Grau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, vescomtes de Girona, per remei de llurs ànimes i de les dels seus pares i per la salut del seu fill Ponç, fundaren a la vall de Breda, un monestir benedictí dedicat a Sant Salvador. L’any 1145 el monestir fou cedit als vescomtes de Cabrera.

ed. 170 -Domènec Valls i Coll- 16 marzo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Monòleg de l’última llamborda

No sé si em coneixeu, vaig viure entre vosaltres durant 45 anys, estic feta d’una de pedra molt forta que figura a les col·leccions de minerals amb el nom de granit, formada al ventre de la terra, filla de les antigues pedreres de La Cellera de Ter. Uns picapedrers em donaren la forma prismàtica que s’utilitza per pavimentar carrers i carreteres. Tècnica força antiga, per cert, molt utilitzada pels àrabs en l’arquitectura urbana de l’època en què van ser presents a les terres ibèriques, tècnica que va ser adoptada majoritàriament per a la pavimentació de molts vials, places i carrers d’alguns pobles de Catalunya. Sovint, se m’acostuma a anomenar, en castellà, com “adoquín”, però com que sóc catalana de naixement, a Blanes vaig adoptar el nom que em pertocava, el de llamborda.

ed. 169 -Domènec Valls i Coll- 13 febrero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Costa Brava o Costa Serena

En motiu de la celebració del centenari de la denominació del litoral gironí amb el nom de Costa Brava per part de Ferran Agulló i Vidal, nom que, es digui el que es digui, probablement va ser immortalitzat a Blanes, aprofitaré per donar a conèixer que l’esdeveniment va tenir una competència literària prou rellevant, prèvia l’acceptació definitiva de l’esmentat nom.

ed. 168 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.

Pessebres
Els pessebres, tradició centenària que ens enriqueix i ens fa viure el significat cristià del Nadal, són una genuïna expressió religiosa popular dels valors que representen les properes dates nadalenques, amb un llenguatge directe, senzill i artístic, creat pel mateix poble d’una manera viva i contagiosa que ens fa reviure el naixement de Jesús.

ed. 167 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes novembre

La denominació d’aquest mes, “novembre”, correspon al novè mes de l’antic calendari romà, onzè en el nostre. Es caracteritza per ser el període central de la tardor, que es va preparant per donar pas a l’hivern amb l’arribada del fred. És un mes que comença amb el record dels avantpassats el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i la diada dels difunts el dia 2. Aquest primer dia encara es manté força extesa la tradició de la visita al cementiri amb la col·locació de flors a les sepultures.
A Blanes, antigament, segons hem llegit en el llibre “Ethología de Blanes” de Josep Cortils i Vieta, hi havia un costum popularment conegut amb el nom “lo dia dels morts si voleu per caritat”. Durant el matí moltes colles de criatures vestides de festa, recorrien els carrers, parant-se a les cases dels parents i amics, fent la petició d’una almoina tot pronunciant la frase anteriorment expressada i portant un cabàs o un cistell on posar els donatius, que solien consistir en castanyes o altres fruits del temps.

ed. 166 -Domènec Valls i Coll- 11 noviembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes d’octubre
Els refranys es fan ressò del mes amb dites com ara: “Quan a les sis fa fosca, mor la mosca” o bé “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.”
Segons Joan Amades, el mes d’octubre és el més trist i pobre de costums de l’any i certament que la definició de l’autor del “Costumari Català” es ben encertada, ja que he tingut feina a trobar quelcom interessant propi de Blanes dintre d’aquest mes.


ed. 165 -Domènec Valls i Coll- 9 octubre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions i festes del mes de setembre

Les festes i celebracions de la nostra vila d'aquest mes tenen un valor simbòlic i institucional. És un mes eminentment marià, que ens afecta molt en una de les devocions més arrelades en el cor de tots els blanencs, i a la vegada commemorem una de les fites històriques més rellevants per al poble català.
El dia 8 de setembre se celebra la festivitat de les imatges marianes que segons la tradició han estat trobades, les quals, sense tenir un dia propi de celebració de la seva festa, honoren la Mare de Déu amb el nom que els nostres avantpassats o els devots la veneren. És el dia en què l'església commemora el naixement de Maria. Com que d'advocacions marianes n'hi ha tantes que sobrepassen el miler, són molts els pobles i llocs, com ara els indrets on es troben les ermites, en els quals el dia 8 de setembre s'hi celebra la seva festa patronal.

ed. 164 -Domènec Valls i Coll- 5 septiembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Mes d’agost

Segons la mitologia i la història antiga, el nom d’aquest mes prové del calendari romà i estava dedicat a l’emperador August. Anteriorment se’l coneixia com a “sextilis” ja que era el sisè mes de l’any, amb una durada de vint-i-nou dies. Més endavant li van afegir dos dies més, manllevats al febrer, per tal d’igualar-lo al juliol, dedicat a Juli Cèsar.

ed. 163 -Domènec Valls i Coll- 13 agosto 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de juliol, Santa Anna. La Festa Major.

A l’antic calendari romà el mes de juliol s’anomenava “quintilis”, però va adoptar el nom de “julius” en honor de l’emperador Juli Cèsar.
Pràcticament la majoria de les tradicions i festivitats que ens han ocupat fins ara tenen un origen o un component religiós, com el Nadal, la Pasqua o Sant Joan. El cristianisme va adaptar les seves celebracions a les dates d’altres cultes anteriors per acostar-les a la gent; un exemple n’és la festa de Tots Sants, dedicada als nostres avantpassats i que se celebrava des del segle IV, sota l’advocació de Tots els Màrtirs.
El mes de juliol Blanes celebra la seva Festa Major, la màxima expressió festiva de la nostra vila. La tradició ha posat la vila sota l’advocació de Santa Anna. Diferents arguments més o menys verídics han intentat clarificar la procedència o els motius d’haver escollit l’àvia de Jesús com la nostra patrona.

ed. 162 -Domènec Valls i Coll- 14 julio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de juny

El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Júpiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia, lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiment de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Al Juny, la falç al puny”; “Per Sant Joan, tot es fa gran”; “Per Sant Joan, tot creix un pam”, “Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant”. Quant a tradicions, hi ha dues festes cabdals, el dia 24, Sant Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.

ed. 161 -Domènec Valls i Coll- 11 junio 2008 Leer más...



siquiente >>