/Articulos/Retalls de Blanes
20 agosto 2019

Retalls de Blanes.
Pessebres

Els pessebres, tradició centenària que ens enriqueix i ens fa viure el significat cristià del Nadal, són una genuïna expressió religiosa popular dels valors que representen les properes dates nadalenques, amb un llenguatge directe, senzill i artístic, creat pel mateix poble d’una manera viva i contagiosa que ens fa reviure el naixement de Jesús.

Mantenir aquesta tradició durant segles proporciona elements d’identitat que Blanes ha demostrat tenir, conservant una notable sintonia amb aquests valors pessebrístics.
La tradició ens anima a fer el pessebre a casa, no tan sols com quelcom propi dels nostres fills sinó, a ser possible, amb la implicació dels pares, avis i familiars, per convertir-lo en un treball comunitari, pensant que podem obrir nous camins de transcendència familiar i d’un gran valor pedagògic. Una llar que no tingui signes religiosos externs dificultarà l’assumpció de la religiositat i de la fe cristiana en uns moments en què el laïcisme s’ha posat de moda i s’ha oficialitzat a la nostra societat.
Darrere d’un pessebre hi ha un veritable missatge d’amor i, a la vegada, s’hi pot apuntar i reviure la naturalitat d’expressar el goig del naixement de Jesús i de reconèixer-li un lloc a la nostra pròpia vida. Tanmateix, gràcies al caràcter senzill de molts pessebres de casa nostra, es construeixen obres de poesia meravelloses fetes pels mateixos infants i que influeixen positivament en la seva formació humana.
Avui dia, una de les causes que serveixen d’excusa per a no construir un pessebre és la falta d’espai, ben fàcil de resoldre si tenim prou enginy per trobar un lloc adequat, per petit que sigui. Per construir-lo de ben segur que a cada casa hi ha una tauleta, un petit moble amb llibres que es poden retirar per uns dies o algun raconet on almenys s’hi pot construir un senzill naixement.
Fent història del pessebrisme a Blanes, antigament era un costum d’espontani sentiment dels nostres avantpassats que data del darrer quart del segle XIX. La tradició i alguns documents ens mostren com va néixer el costum de fer el pessebre i deixar-lo visitar pels veïns de la vila. Inicialment, amb un caràcter popular i poc organitzat. Més tard, va passar a tenir una altra consideració, de caire artístic i competitiu, quan el 1920, els “padres” del Col·legi dels Fills de la Sagrada Família varen convocar el primer concurs de Betlems a Blanes.
Des del primer concurs el pessebrisme comença a prendre l’embranzida necessària per a què l’any 1921, amb la iniciativa de Recull i el Centre Catòlic, es convoqués el segon concurs i els successius, que seguiran amb regularitat fins que l’any 1936 la guerra els va estroncar. A partir de l’any 1940, la tradició de fer pessebres va continuar amb tota regularitat.
No puc deixar d’advertir, al meu parer, el mal costum creat els darrers anys en desvirtuar l’autèntic significat del pessebre blanenc i català, que apareix d’un temps ençà en alguns pessebres i d’una manera especial al pessebre “monumental” que es construeix d’avant de l’Ajuntament i que, en lloc de fer reviure el pessebre popular blanenc, el que veiem últimament és la incorporació de diferents aportacions d’altres estils que el converteixen en un diorama més o menys artístic, amb el risc que hi manquin els valors religiosos i populars tan característics del nostre pessebre. Pensem que el veritable sentit del pessebre no és altre que la representació del naixement de Jesús.
Sobre els pessebres actuals, i molt particularment sobre el monumental, que fóra bo que el projectés sempre l’Associació Pessebrista, voldria remarcar dues premisses primordials a tenir en compte. Primerament, prescindir de la seva grandària i evitar supeditar el pessebre a unes mesures que desvirtuen totalment el seu veritable significat, com per exemple la reproducció d’un lloc determinat, amb l’excusa d’atreure més gent. Segon concepte, cal convertir en protagonistes l’infant Jesús, els Reis Mags i totes aquelles figures típiques dels nostres pessebres i crear al seu entorn la part complementària del paisatge, sempre supeditada als tres elements indicats. Crec sincerament que falta vida en eixos pessebres, com tan bé exposa en Joan Alavedra en el seu “Poema del Pessebre”, on descriu cada una de les figures. Abans de començar un pessebre recomanaria la lectura del llibre d’Alavedra, és una magistral lliçó.
Acabo amb un fragment del pròleg d’aquest llibre, autèntica descripció d’un pessebre quan diu:
“ El sentit pregon del pessebre, però, no m’aparegué fins que la meva filla Maria va demanar-me que ni fes un vers..., vaig posar-me a escriure’l. I en lloc d’ésser jo el que cantava - com havíem fet sempre, des de Greccio fins a Nadal - foren les figures, cadascuna, les que es posaren a parlar-ne, es a dir a cantar...”


ed. 167 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2008

Retalls de Blanes. Adéu-siau

En la Bíblia, concretament en el llibre de Cohèlet, tradicionalment conegut com Eclesiastès, hi ha una sèrie de reflexions molt adients al moment de prendre una determinació, una d’elles diu “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”. És veritat que les coses tenen un principi i un final, com la mateixa vida terrenal, i aquest és el final definitiu dels meus Retalls de Blanes de la revista Actual.

ed. 176 -Domènec Valls i Coll- 7 septiembre 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Origen de l'escut de Blanes

La història de Blanes és realment interessant i encara molta part d’ella està enterrada i és desconeguda. Tenim indicis de la seva antiguitat gràcies a les diferents troballes, pendents d’una recerca arqueològica en tot rigor, a la muntanya dels “padrets”, lloc on l’any 1971 durant els mesos de setembre i octubre un equip universitari de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Ana Ma Muñoz va realitzar unes importants excavacions en el solar de l’antiga Blanda, el poblat iberoromà esmentat en textos de (Mela. Chr. II, 90), (Plini N. H. III. 22) i (Ptolemeu II, 6. 19), on s’han trobat restes del màxim interès.

ed. 175 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Lluïsa Vidal i Puig

He intentat a través dels meus escrits donar a conèixer Blanes en forma de retalls, nom que resumeix la intenció de mostrar, de manera comprimida i intentant que sigui entenedora i fàcil, un coneixement dels molts valors que embolcallen el nostre poble, història, tradicions, cultura i art.

ed. 174 -Domènec Valls i Coll- 13 julio 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Terrenys Safa

Per completar l’article anterior dedicat al record d’alguns fets passats ben importants per a la defensa del nostre entorn, vull continuar i concloure amb un fet completament diferent a l’exposat en l’article anterior. En aquest cas hi havia el perill de pèrdua d’un valuós terreny de gran extensió i vital per al desenvolupament urbanístic, que em sembla interessant donar a conèixer a la gent de Blanes.

ed. 172 -Domènec Valls i Coll- 15 mayo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.La mina de feldspat a Pinya de Rosa

Fent un repàs de caire anecdòtic, de situacions passades i fets viscuts que podien haver condicionat el futur de Blanes, he pensat que no era una mala idea treure’n algun a la llum en aquests moments de confusió que vivim en la nostra societat. No és un fet relacionat directament amb cap referència actual, han passat molts anys, però crec que una mirada retrospectiva de la nostra vila pot ajudar-nos a defensar el poc que queda del nostre patrimoni monumental, cultural, paisatgístic i, sobretot, els espais on encara podem gaudir de la natura, i remarco molt especialment, com exemple, el conjunt de Pinya de Rosa i el seu entorn terrestre i marítim.

ed. 171 -Domènec Valls i Coll- 8 abril 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Fra. BERNAT DE BLANES, Abat

El 4 de juny de 1038, Grau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, vescomtes de Girona, per remei de llurs ànimes i de les dels seus pares i per la salut del seu fill Ponç, fundaren a la vall de Breda, un monestir benedictí dedicat a Sant Salvador. L’any 1145 el monestir fou cedit als vescomtes de Cabrera.

ed. 170 -Domènec Valls i Coll- 16 marzo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Monòleg de l’última llamborda

No sé si em coneixeu, vaig viure entre vosaltres durant 45 anys, estic feta d’una de pedra molt forta que figura a les col·leccions de minerals amb el nom de granit, formada al ventre de la terra, filla de les antigues pedreres de La Cellera de Ter. Uns picapedrers em donaren la forma prismàtica que s’utilitza per pavimentar carrers i carreteres. Tècnica força antiga, per cert, molt utilitzada pels àrabs en l’arquitectura urbana de l’època en què van ser presents a les terres ibèriques, tècnica que va ser adoptada majoritàriament per a la pavimentació de molts vials, places i carrers d’alguns pobles de Catalunya. Sovint, se m’acostuma a anomenar, en castellà, com “adoquín”, però com que sóc catalana de naixement, a Blanes vaig adoptar el nom que em pertocava, el de llamborda.

ed. 169 -Domènec Valls i Coll- 13 febrero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Costa Brava o Costa Serena

En motiu de la celebració del centenari de la denominació del litoral gironí amb el nom de Costa Brava per part de Ferran Agulló i Vidal, nom que, es digui el que es digui, probablement va ser immortalitzat a Blanes, aprofitaré per donar a conèixer que l’esdeveniment va tenir una competència literària prou rellevant, prèvia l’acceptació definitiva de l’esmentat nom.

ed. 168 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes novembre

La denominació d’aquest mes, “novembre”, correspon al novè mes de l’antic calendari romà, onzè en el nostre. Es caracteritza per ser el període central de la tardor, que es va preparant per donar pas a l’hivern amb l’arribada del fred. És un mes que comença amb el record dels avantpassats el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i la diada dels difunts el dia 2. Aquest primer dia encara es manté força extesa la tradició de la visita al cementiri amb la col·locació de flors a les sepultures.
A Blanes, antigament, segons hem llegit en el llibre “Ethología de Blanes” de Josep Cortils i Vieta, hi havia un costum popularment conegut amb el nom “lo dia dels morts si voleu per caritat”. Durant el matí moltes colles de criatures vestides de festa, recorrien els carrers, parant-se a les cases dels parents i amics, fent la petició d’una almoina tot pronunciant la frase anteriorment expressada i portant un cabàs o un cistell on posar els donatius, que solien consistir en castanyes o altres fruits del temps.

ed. 166 -Domènec Valls i Coll- 11 noviembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes d’octubre
Els refranys es fan ressò del mes amb dites com ara: “Quan a les sis fa fosca, mor la mosca” o bé “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.”
Segons Joan Amades, el mes d’octubre és el més trist i pobre de costums de l’any i certament que la definició de l’autor del “Costumari Català” es ben encertada, ja que he tingut feina a trobar quelcom interessant propi de Blanes dintre d’aquest mes.


ed. 165 -Domènec Valls i Coll- 9 octubre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions i festes del mes de setembre

Les festes i celebracions de la nostra vila d'aquest mes tenen un valor simbòlic i institucional. És un mes eminentment marià, que ens afecta molt en una de les devocions més arrelades en el cor de tots els blanencs, i a la vegada commemorem una de les fites històriques més rellevants per al poble català.
El dia 8 de setembre se celebra la festivitat de les imatges marianes que segons la tradició han estat trobades, les quals, sense tenir un dia propi de celebració de la seva festa, honoren la Mare de Déu amb el nom que els nostres avantpassats o els devots la veneren. És el dia en què l'església commemora el naixement de Maria. Com que d'advocacions marianes n'hi ha tantes que sobrepassen el miler, són molts els pobles i llocs, com ara els indrets on es troben les ermites, en els quals el dia 8 de setembre s'hi celebra la seva festa patronal.

ed. 164 -Domènec Valls i Coll- 5 septiembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Mes d’agost

Segons la mitologia i la història antiga, el nom d’aquest mes prové del calendari romà i estava dedicat a l’emperador August. Anteriorment se’l coneixia com a “sextilis” ja que era el sisè mes de l’any, amb una durada de vint-i-nou dies. Més endavant li van afegir dos dies més, manllevats al febrer, per tal d’igualar-lo al juliol, dedicat a Juli Cèsar.

ed. 163 -Domènec Valls i Coll- 13 agosto 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de juliol, Santa Anna. La Festa Major.

A l’antic calendari romà el mes de juliol s’anomenava “quintilis”, però va adoptar el nom de “julius” en honor de l’emperador Juli Cèsar.
Pràcticament la majoria de les tradicions i festivitats que ens han ocupat fins ara tenen un origen o un component religiós, com el Nadal, la Pasqua o Sant Joan. El cristianisme va adaptar les seves celebracions a les dates d’altres cultes anteriors per acostar-les a la gent; un exemple n’és la festa de Tots Sants, dedicada als nostres avantpassats i que se celebrava des del segle IV, sota l’advocació de Tots els Màrtirs.
El mes de juliol Blanes celebra la seva Festa Major, la màxima expressió festiva de la nostra vila. La tradició ha posat la vila sota l’advocació de Santa Anna. Diferents arguments més o menys verídics han intentat clarificar la procedència o els motius d’haver escollit l’àvia de Jesús com la nostra patrona.

ed. 162 -Domènec Valls i Coll- 14 julio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de juny

El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Júpiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia, lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiment de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Al Juny, la falç al puny”; “Per Sant Joan, tot es fa gran”; “Per Sant Joan, tot creix un pam”, “Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant”. Quant a tradicions, hi ha dues festes cabdals, el dia 24, Sant Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.

ed. 161 -Domènec Valls i Coll- 11 junio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de maig

Sobre l’origen del nom d’aquest mes hi ha diferents versions, sembla ser que pot venir d’un homenatge als senadors de Roma de més avançada edat anomenats els “maius”. Una altra versió l’atribueix al nom de la deessa de la fecunditat, anomenada “Maia”; o també d’una divinitat bosquetana de la mitologia basca “Maiu”. Finalment el mes s’anomenà Maig i és dedicat a la Verge Maria. Antigament molts calendaris el titulaven “Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor”.

ed. 160 -Domènec Valls i Coll- 13 mayo 2008 Leer más...



siquiente >>