/Articulos/Retalls de Blanes
20 agosto 2019

Retalls de Blanes. Lluïsa Vidal i Puig
Racó de Sota Sa Pujola (Blanes), 1902-1908. Oli sobre tela
He intentat a través dels meus escrits donar a conèixer Blanes en forma de retalls, nom que resumeix la intenció de mostrar, de manera comprimida i intentant que sigui entenedora i fàcil, un coneixement dels molts valors que embolcallen el nostre poble, història, tradicions, cultura i art.

He dedicat retalls ja a força blanencs, però son molts els personatges famosos vinculats a Blanes o que en els seus treballs s’han inspirat en temes blanencs, tant en la història com en la literatura, i també tots aquells que s’han enamorat del nostre paisatge i en les seves pintures o dibuixos, de manera que gràcies a moltes de les seves obres Blanes figura en importants biblioteques, pinacoteques i museus d’arreu. Per aquest motiu he escollit un personatge força desconegut a Blanes, Lluïsa Vidal i Puig.

Es tracta d’una figura cabdal dintre de la segona generació d’artistes modernistes de Catalunya, conjuntament amb els seus coetanis Santiago Rossinyol i Ramon Casas. Lluïsa Vidal va viure poc més de quaranta anys (1876-1918), va néixer a Barcelona el 2 d’abril de 1876, filla d’una família benestant; el seu pare, considerat com un dels millors artistes artesans de la fusta, fabricava mobles luxosos i objectes per a la decoració i fou col·laborador d’Antoni Gaudí. Les magnífiques, i malauradament desaparegudes, trones de la nostra església parroquial de Santa Maria dissenyades per Gaudí, foren realitzades per Vidal en la part escultòrica de fusteria. Aquesta relació possiblement fou una de les causes que provocà que Lluïsa Vidal descobrís l’encant i bellesa de la nostra població.

En una de les seves biografies hem llegit que la família dels Vidal Puig havien decidit estiuejar en un indret més tranquil que Sitges, on solien estiuejar, i escolliren Blanes on llogaren una casa a la vora de la platja per estar-s’hi des de primers de juliol fins a l’octubre entre el 1902 i el 1908. Lluïsa esperava il·lusionada passar l’estiu a Blanes i es delia per pintar el mar. Arrel d’aquest estiueig a Blanes molts dels seus paisatges i dibuixos representen llocs de la població.

Lluïsa Vidal, que conreà diversos gèneres, i sobretot el retrat, és la més destacada dels pintors del Modernisme -per cert en un temps on imperava la imatge, principalment dins el món de l’art, d’artistes famosos tots masculins. Precisament una característica rellevant de la personalitat de Lluïsa Vidal és la d’haver traspassat i superat l’aïllament que patien les dones catalanes a començament del segle XX. No pintava pas flors, no s’identificava gens ni mica amb una anomenada sensibilitat femenina de la pintura floral, li agradava molt pintar i dibuixar tota sola a l’aire lliure per aprofitar la llum de la Costa Brava i els seus paisatges són realment magistrals, i entre ells destaquen els inspirats en la nostra costa, la platja i la mateixa Palomera, lloc preferit per la seva singularitat.

És curiós i significatiu que Lluïsa Vidal i Pablo Picasso tenen en comú el fet que tots dos van fer la seva primera exposició a Els Quatre Gats; l’any 1898, als 22 anys, Lluïsa va considerar que ja estava preparada per exposar i va ser el lloc que va triar per fer la seva primera exposició. També es significatiu que cap altra dona hi va exposar al llarg de la primera època de la història del local, i és un fet que cal valorar.

Un element que va marcar enormement la seva trajectòria social, a part de la seva influència en el món de l’art, va ser la seva lluita aferrissada en la defensa dels drets de la dona i la igualtat amb els homes. L’any 1912, juntament amb la seva col·lega Maria Domènec de Cañellas, va fundar la Federació Sindical d’Obreres. Lluïsa Vidal en va dissenyar la bandera i es va convertir en una de les col·laborades més entusiastes amb les seves il·lustracions. Seguint la seva lluita en favor de l’alliberament i recuperació de la igualtat dels drets feministes, es va adherir a moltes de les activitats de les dones catalanes, trencant l’aïllament social que patien i la marginació tradicional dels afers públics i culturals. De resultes d’aquest moviment a l’abril de 1907 l’escriptora i periodista Carme Karr va fundar la revista feminista Feminal, com a suplement de “La Il·lustració Catalana”. La publicació de Feminal es pot considerar com la manifestació més significativa del feminisme català d’aquesta època. Durant els deu anys que va durar la publicació de la revista, Lluïsa Vidal no va deixar d’il·lustrar amb els seus dibuixos cada un dels seus exemplars, molts d’ells amb estampes i paisatges blanencs.

Els mesos de juny i juliol de l’any 2002 la Fundació “La Caixa” de Girona, va homenatjar l’artista Lluïsa Vidal amb una exposició, on es podia recrear la vista i l’esperit davant de les obres d’una artista considerada com una de les més destacades del seu temps. En l’Exposició també hi havia una mostra de la presència a Blanes de Lluïsa Vidal, a través d’unes marines, dibuixos i paisatges de llocs blanencs.


ed. 174 -Domènec Valls i Coll- 13 julio 2009

Retalls de Blanes. Adéu-siau

En la Bíblia, concretament en el llibre de Cohèlet, tradicionalment conegut com Eclesiastès, hi ha una sèrie de reflexions molt adients al moment de prendre una determinació, una d’elles diu “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”. És veritat que les coses tenen un principi i un final, com la mateixa vida terrenal, i aquest és el final definitiu dels meus Retalls de Blanes de la revista Actual.

ed. 176 -Domènec Valls i Coll- 7 septiembre 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Origen de l'escut de Blanes

La història de Blanes és realment interessant i encara molta part d’ella està enterrada i és desconeguda. Tenim indicis de la seva antiguitat gràcies a les diferents troballes, pendents d’una recerca arqueològica en tot rigor, a la muntanya dels “padrets”, lloc on l’any 1971 durant els mesos de setembre i octubre un equip universitari de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Ana Ma Muñoz va realitzar unes importants excavacions en el solar de l’antiga Blanda, el poblat iberoromà esmentat en textos de (Mela. Chr. II, 90), (Plini N. H. III. 22) i (Ptolemeu II, 6. 19), on s’han trobat restes del màxim interès.

ed. 175 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Terrenys Safa

Per completar l’article anterior dedicat al record d’alguns fets passats ben importants per a la defensa del nostre entorn, vull continuar i concloure amb un fet completament diferent a l’exposat en l’article anterior. En aquest cas hi havia el perill de pèrdua d’un valuós terreny de gran extensió i vital per al desenvolupament urbanístic, que em sembla interessant donar a conèixer a la gent de Blanes.

ed. 172 -Domènec Valls i Coll- 15 mayo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.La mina de feldspat a Pinya de Rosa

Fent un repàs de caire anecdòtic, de situacions passades i fets viscuts que podien haver condicionat el futur de Blanes, he pensat que no era una mala idea treure’n algun a la llum en aquests moments de confusió que vivim en la nostra societat. No és un fet relacionat directament amb cap referència actual, han passat molts anys, però crec que una mirada retrospectiva de la nostra vila pot ajudar-nos a defensar el poc que queda del nostre patrimoni monumental, cultural, paisatgístic i, sobretot, els espais on encara podem gaudir de la natura, i remarco molt especialment, com exemple, el conjunt de Pinya de Rosa i el seu entorn terrestre i marítim.

ed. 171 -Domènec Valls i Coll- 8 abril 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Fra. BERNAT DE BLANES, Abat

El 4 de juny de 1038, Grau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, vescomtes de Girona, per remei de llurs ànimes i de les dels seus pares i per la salut del seu fill Ponç, fundaren a la vall de Breda, un monestir benedictí dedicat a Sant Salvador. L’any 1145 el monestir fou cedit als vescomtes de Cabrera.

ed. 170 -Domènec Valls i Coll- 16 marzo 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Monòleg de l’última llamborda

No sé si em coneixeu, vaig viure entre vosaltres durant 45 anys, estic feta d’una de pedra molt forta que figura a les col·leccions de minerals amb el nom de granit, formada al ventre de la terra, filla de les antigues pedreres de La Cellera de Ter. Uns picapedrers em donaren la forma prismàtica que s’utilitza per pavimentar carrers i carreteres. Tècnica força antiga, per cert, molt utilitzada pels àrabs en l’arquitectura urbana de l’època en què van ser presents a les terres ibèriques, tècnica que va ser adoptada majoritàriament per a la pavimentació de molts vials, places i carrers d’alguns pobles de Catalunya. Sovint, se m’acostuma a anomenar, en castellà, com “adoquín”, però com que sóc catalana de naixement, a Blanes vaig adoptar el nom que em pertocava, el de llamborda.

ed. 169 -Domènec Valls i Coll- 13 febrero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes. Costa Brava o Costa Serena

En motiu de la celebració del centenari de la denominació del litoral gironí amb el nom de Costa Brava per part de Ferran Agulló i Vidal, nom que, es digui el que es digui, probablement va ser immortalitzat a Blanes, aprofitaré per donar a conèixer que l’esdeveniment va tenir una competència literària prou rellevant, prèvia l’acceptació definitiva de l’esmentat nom.

ed. 168 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2009 Leer más...

Retalls de Blanes.

Pessebres
Els pessebres, tradició centenària que ens enriqueix i ens fa viure el significat cristià del Nadal, són una genuïna expressió religiosa popular dels valors que representen les properes dates nadalenques, amb un llenguatge directe, senzill i artístic, creat pel mateix poble d’una manera viva i contagiosa que ens fa reviure el naixement de Jesús.

ed. 167 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes novembre

La denominació d’aquest mes, “novembre”, correspon al novè mes de l’antic calendari romà, onzè en el nostre. Es caracteritza per ser el període central de la tardor, que es va preparant per donar pas a l’hivern amb l’arribada del fred. És un mes que comença amb el record dels avantpassats el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i la diada dels difunts el dia 2. Aquest primer dia encara es manté força extesa la tradició de la visita al cementiri amb la col·locació de flors a les sepultures.
A Blanes, antigament, segons hem llegit en el llibre “Ethología de Blanes” de Josep Cortils i Vieta, hi havia un costum popularment conegut amb el nom “lo dia dels morts si voleu per caritat”. Durant el matí moltes colles de criatures vestides de festa, recorrien els carrers, parant-se a les cases dels parents i amics, fent la petició d’una almoina tot pronunciant la frase anteriorment expressada i portant un cabàs o un cistell on posar els donatius, que solien consistir en castanyes o altres fruits del temps.

ed. 166 -Domènec Valls i Coll- 11 noviembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i costums del mes d’octubre
Els refranys es fan ressò del mes amb dites com ara: “Quan a les sis fa fosca, mor la mosca” o bé “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.”
Segons Joan Amades, el mes d’octubre és el més trist i pobre de costums de l’any i certament que la definició de l’autor del “Costumari Català” es ben encertada, ja que he tingut feina a trobar quelcom interessant propi de Blanes dintre d’aquest mes.


ed. 165 -Domènec Valls i Coll- 9 octubre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions i festes del mes de setembre

Les festes i celebracions de la nostra vila d'aquest mes tenen un valor simbòlic i institucional. És un mes eminentment marià, que ens afecta molt en una de les devocions més arrelades en el cor de tots els blanencs, i a la vegada commemorem una de les fites històriques més rellevants per al poble català.
El dia 8 de setembre se celebra la festivitat de les imatges marianes que segons la tradició han estat trobades, les quals, sense tenir un dia propi de celebració de la seva festa, honoren la Mare de Déu amb el nom que els nostres avantpassats o els devots la veneren. És el dia en què l'església commemora el naixement de Maria. Com que d'advocacions marianes n'hi ha tantes que sobrepassen el miler, són molts els pobles i llocs, com ara els indrets on es troben les ermites, en els quals el dia 8 de setembre s'hi celebra la seva festa patronal.

ed. 164 -Domènec Valls i Coll- 5 septiembre 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Mes d’agost

Segons la mitologia i la història antiga, el nom d’aquest mes prové del calendari romà i estava dedicat a l’emperador August. Anteriorment se’l coneixia com a “sextilis” ja que era el sisè mes de l’any, amb una durada de vint-i-nou dies. Més endavant li van afegir dos dies més, manllevats al febrer, per tal d’igualar-lo al juliol, dedicat a Juli Cèsar.

ed. 163 -Domènec Valls i Coll- 13 agosto 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de juliol, Santa Anna. La Festa Major.

A l’antic calendari romà el mes de juliol s’anomenava “quintilis”, però va adoptar el nom de “julius” en honor de l’emperador Juli Cèsar.
Pràcticament la majoria de les tradicions i festivitats que ens han ocupat fins ara tenen un origen o un component religiós, com el Nadal, la Pasqua o Sant Joan. El cristianisme va adaptar les seves celebracions a les dates d’altres cultes anteriors per acostar-les a la gent; un exemple n’és la festa de Tots Sants, dedicada als nostres avantpassats i que se celebrava des del segle IV, sota l’advocació de Tots els Màrtirs.
El mes de juliol Blanes celebra la seva Festa Major, la màxima expressió festiva de la nostra vila. La tradició ha posat la vila sota l’advocació de Santa Anna. Diferents arguments més o menys verídics han intentat clarificar la procedència o els motius d’haver escollit l’àvia de Jesús com la nostra patrona.

ed. 162 -Domènec Valls i Coll- 14 julio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de juny

El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Júpiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia, lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiment de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Al Juny, la falç al puny”; “Per Sant Joan, tot es fa gran”; “Per Sant Joan, tot creix un pam”, “Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant”. Quant a tradicions, hi ha dues festes cabdals, el dia 24, Sant Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.

ed. 161 -Domènec Valls i Coll- 11 junio 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de maig

Sobre l’origen del nom d’aquest mes hi ha diferents versions, sembla ser que pot venir d’un homenatge als senadors de Roma de més avançada edat anomenats els “maius”. Una altra versió l’atribueix al nom de la deessa de la fecunditat, anomenada “Maia”; o també d’una divinitat bosquetana de la mitologia basca “Maiu”. Finalment el mes s’anomenà Maig i és dedicat a la Verge Maria. Antigament molts calendaris el titulaven “Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor”.

ed. 160 -Domènec Valls i Coll- 13 mayo 2008 Leer más...



siquiente >>