/Articulos/cartas
5 septiembre 2010

Cartas al director
Maig 2010

Estimats blanencs i blanenques,

El 22 d’abril d’enguany en Baldiri Roig i Saseres ens va deixar després d’un període no massa bo de malaltia. Des del primer moment de saber que no li quedava massa temps de vida, la família i les amistats més properes vam estar al seu costat, tant a casa com a l’hospital. La família volem agrair-vos, de tot cor, el recolzament que hem sentit en aquests moments tan tristos i que continuem sentint dia a dia. Per últim, ens agradaria compartir amb vosaltres tot l’amor i la tranquil·litat que s’ha endut gràcies a la companyia, el respecte i l’amistat demostrada per la gent del poble. Moltís-simes gràcies.

Família Roig Batlle


Gracias por nada

Gracias por el socorro que no me prestó cuando me caí por 2 veces en la habitación, gracias por privarme de la luz natural, gracias por no poder distraerme (tv), gracias por tener la habitación bien ventilada aunque a mi me perjudicaba, por tener que oír sus quejas de no tener suficiente espacio a la hora de comer. “Sr.” Rafael Albero “compañero “ de la habitación 419 del Hospital Comarcal de la Selva, gracias también por mofarse de mi hija cuando la cambiaron de habitación. Sirva este agradecimiento para que otra vez sea un poco más humano, ahora por si le interesa, yo ya descanso en paz. En memoria de mi padre.

Alicia Gallardo, su hija


Orgullosos de tu

No et sàpiga greu res del que passa, ni del que ha passat; no et sàpiga greu res del que has fet, del que estàs fent i del que potser algun dia faràs. Les coses passen perquè han de passar i ja està. No hi ha volta de full. Estic segura que no has fet mal a ningú. Tu, segur que no. No has nascut per fer mal. No et capfiquis pensant allò que podies haver fet i no has pogut acabar. Potser el teu destí és un altre molt millor. Tots els qui et coneixem sabem que has nascut per fer la feina que estàs fent des de fa tants anys. Els que no et coneixen, no ho entendran mai, i és igual. Tant pitjor per a ells. Tu segueix endavant i no pensis que el llibre, l’havies de fer. Si no pot ésser, no serà. Amb aquestes línies et vull demanar que no deixis de somriure i menys d’escriure. Al meu entendre és el millor que saps fer. I nosaltres esperem els teus escrits. Continua fent-los i com sempre ens faràs sentir orgullosos de ser amics teus i de conservar-te. Pensa que de vegades les coses, les persones que has perdut, en un moment o altre, les pots recuperar. De gent com tu, creu-me, n’hi ha poca. Molt poca. Tota la vida, la meva vida, estaré agraïda pel que em vas ajudar un bon dia; i per ésser tan humanament persona, t’he de dir que t’estimo. Marianna.

Elvira Plana


Persones sense dignitat

Després de la mort del meu marit, crec que és motiu suficient per estar anímicament malament. I per si això no fos suficient, ara, a més, em trobo amb la casa destrossada. Els culpables d’això són unes persones sense dignitat ni escrúpols: el promotor, els tècnics i el constructor de l’obra que hi ha al costat de casa. Aquests són: Llorenç Comas Puig, Joan Camps Esqueu, Josep M. Sans Segarra (arquitecte) i José Fco. Berrocal Rodríguez (aparellador).

Ara fa un any, tots ells, amb plena consicència del que passaria, van autoritzar la utilització de “líquid expansiu” per a enderrocar una roca que feia de fonament d’ambdues cases (la meva i la que han fet nova). Van tirar el líquid des de dalt de la roca, però aquest es va anar estenent fins a arribar a la casa, passant per totes les escletxes que anava trobant al seu pas. D’aquesta manera han provocat quantioses destrosses a la meva llar, que des d’aleshores es troba apuntalada. A més, a dia d’avui i excusant-se amb les asseguradores, es neguen a reparar els danys causats.

El que volen, a més de destrossar casa meva, és arruinar-me la vida fent-me perdre la salut. Però queda clar que a ells tot això els és totalment indiferent: només els importen els seus diners.

Concepció Vieta


Acoliment d’un nen sahrauí

Després de parlar-ho amb la família, l’estiu passat em vaig decidir a acollir un nen sahrauí. Però alhora tenia molts dubtes. El 26 de juny de 2009 va aterrar a Barcelona i quan en anar-lo a buscar ens el van presentar, ja vam pressentir que l’acolliment de l’Abdelaziz, de l’Asís, com li dèiem, seria més fàcil del que ens pensàvem. Des del primer moment, aquest nen de vuit anys es va convertir en l’alegria de la casa. És un nen rialler, juganer, obert, obedient, molt espavilat i extremadament carinyós. I jo com em sentia? Doncs us puc assegurar que l’arribada de l’Asís m’havia rejovenit. Amb ell vaig reviure la infantesa de les meves filles. Ara tornava a comprar roba de nen petit, anava als gronxadors, a la fira per la Festa Major i tornava a jugar. L’Asís era una criatura que volia participar de totes les festes, els balls i els concerts que a l’estiu es fan al poble. Tenir l’oportunitat d’oferir un estiu diferent a aquests nens és una experiència que MAI MÉS pots oblidar. Els estius al desert del Sàhara Occidental són molt durs per als infants, ja que les altes temperatures juntament amb l’escassedat de recursos, especialment d’aigua i de menjar compliquen molt la seva vida quotidiana. Aquestes criatures ens ensenyen a valorar les coses petites, les coses quotidanes que nosaltres ja no som capaços d’apreciar. I ens ensenyen com ningú la importància dels sentiments, de l’afecte entre les persones, de la solidaritat i la tolerància amb aquelles persones i pobles que a priori són molt diferents de nosaltres, però que a l’hora de la veritat t’adones que no ho són tant... Arriben aquí amb les mans buides i el cor senzill, però omplen la vida de la família acollidora d’agraïment i afecte. Si Déu vol, d’aquí a dos mesos l’Asís tornarà a ser amb nosaltres. A casa ja comencem a comptar les setmanes... Vull aprofitar l’ocasió per fer una crida a l’acolliment de nens i nenes sahrauís a Blanes. Us hi vull animar perquè encara falten famílies acollidores de cara al proper estiu, i perquè aquest acolliment és una oportunitat única que val la pena viure.

Una família acollidora


A quien pertenezca

Soy una trabajadora llana, con estudios básicos. Siempre trabajé en esos puestos que el empresario dice que el español no quiere realizar: limpiando, sirviendo, cosiendo, cuidando, fregando platos, reponiendo...

El tema es el siguiente: 1. Firmas contratos de 40 horas y acabas haciendo 55; 2. Abres temporada en marzo y no firmas contrato hasta junio; 3. Cierras temporada en septiembre y sigues hasta octubre o noviembre. En el peor de los casos no llegas a firmar contrato. Y así podría seguir poniendo ejemplos, impensables para unos, cotidianos para muchos otros.
Creo seriamente que si -desde no sé qué puesto- estuviera más controlado, el desempleo bajaría al menos un 50%. En mi caso, mi jefe, al pedirle que me diera de alta en la Seguridad Social, me contestó sin parpadear que era muy caro, que entendía si me quería ir o bien que podíamos llegar a un acuerdo en el que me daba de alta y me descontaba 400 euros mensuales del sueldo, es decir, que yo me pagara el contrato. Y esto, aquí en Blanes, que no pasará en un pueblo más grande.
La contestación de la persona a quien le cuento el problema es que denuncie, me informo, y cuando estoy dispuesta, cuál es mi sorpresa de que por el hecho de enviar una inspección al lugar debo pagar 120 euros y mi nombre debe aparecer en la denuncia. ¡Qué dilema, me hace falta el trabajo! Y si denuncio, escarmiento al señor, pero seguro que no vuelve a contar conmigo.
¿Qué está pasando? Yo creo que el pequeño y mediano empresario se está aprovechando de la situación, de la necesidad que tenemos de llevar un sueldo a casa. Que no hay nadie que controle seriamente si los trabajadores de un sitio tienen o no contrato, si hacen más horas de las contratadas, etc. Tristemente he de pasar por el aro, y como yo, infinidad de personas.

Una ciudadana desengañada

Sobre les consultes independentistes

La realitat és la realitat i aquesta ens diu clarament que les consultes independentistes han estat un rotund fracàs i que, a més, van a la baixa. I amb això no intento donar encara la meva opinió -que la donaré- sinó constatar una realitat que massa gent intenta amagar o, pitjor encara, tergiversar. Dir que “Déu n’hi do” la gent que ha anat a votar és igual a dir que no és important que vuit de cada deu no hi hagin anat a fer-ho. Per tant considero una pressa de pèl parlar d’èxit de la convocatòria independentista. A més, el fenomen va clarament a la baixa: 41% de participació a Arenys de Munt al setembre, 27% a la primera onada de desembre, 21% a la de febrer i 17% a la d’abril. Els números canten i no cal posar-los ni sordina, ni amplificador ni modificadors de so.

Quan alguns afirmen que la convocatòria ha estat un èxit, en el fons el que ens estan dient és que la nació està per sobre dels nacionals, és a dir, que hi ha una veritable nació que es concentra en els nacionalistes i que la resta o no són nacionals o encara no en tenen consciència nacional però que ja arribaran a tenir-ne algun dia. Mentrestant són ells els legítims representants de la nació encara que siguin una minoria!

Si les consultes independentistes estan resultant un fracàs són pel mal plantejament de la pregunta. Al poble català no se l’està preguntant per quin model de relació Catalunya-Espanya vol sinó només per una de les propostes. Si realment estiguessin interessats a saber l’opinió dels catalans donarien altres opcions com la tornada al centralisme, l’autonomisme actual o el federalisme. En aquest cas sembla que el resultat seria majoritàriament el federal. Al menys això és el que diuen totes les enquestes des de fa anys. En qualsevol cas l’independentisme està al voltant del 20% que és justament el percentatge de població que se sent cridat a anar a votar.
Sincerament, per una vegada que la meva opinió coincideix amb la de la majoria de la població, m’agradaria que aquesta estigués més visualitzada...

Argemir González


La Blandense

Después de escuchar infinidad de mentiras, calumnias y necedades contra COMISIONES OBRERAS por parte de diferentes personajes de Esquerra Republicana de Cataluña y ahora de de esa asociación o partido denominado CUP (?) no nos dejan más opción que decir la verdad ante tantas provocaciones.
En contra de lo que pensaba Joseps Goebbels, no por mucho repetir una mentira se convierte en verdad.
Para empezar niego la mayor, es decir, ERC no es el legítimo dueño del inmueble de la calle Muralla,24. Este edificio es propiedad del Ministerio de Trabajo y sede actual de CC.OO. en Blanes. Según documentación en poder del Ministerio de Trabajo y de CC.OO. Sabemos que ERC. vendió el inmueble en el año 1925 a la Cooperativa la Blandense, por tanto, cuando alguien vende una propiedad deja de ser el dueño, ¿o no?
La Cooperativa la Blandense estaba formada por muchas personas y aunque alguna fuese militante de ERC. no por ello se convierte en dueño universal de todos los derechos de los demás socios.
Si tan claro está que el dueño legitimo en el 1939 era ERC ¿por qué no se le ha devuelto este edificio? Si así fuese, pueden estar seguro todo el mundo que tanto la Generalitat de Catalunya como el Gobierno del Partido Socialista les habrían devuelto el edificio. Sabemos que el Sr. Puig cuando era diputado en Madrid por ERC. se entrevistó con las más altas jerarquías, bueno, con todos no, porque con el Rey no tienen mucho “filing” por aquello de la república. ¿Qué pruebas puede aportar ERC. de que en el 39 eran los ÚNICOS DUEÑOS DEL INMUEBLE? No tienen ninguna, solo una verborrea de mentiras repetidas y pancartas victimitas que algunas personas han creído justas.
El edificio que fue expropiado a la Cooperativa la Blandense, era sede del antiguo Sindicato vertical del franquismo, pero con la llegada de la democracia y como consecuencia del reparto de inmuebles (Ley del Patrimonio Sindical Acumulado) confiscados por la dictadura de Franco a los sindicatos mayoritarios en el año 39, a CC.OO se le cedió la 2ª planta del edificio, pero no la propiedad, que sigue siendo del Ministerio de Trabajo. La planta baja pertenece a la Generalitat de Catalunya gracias a una cesión. Aunque en este punto debemos aclarar que el M. Trabajo ha sido el propietario de todo el edificio hasta el mes de mayo del 2008 en que por razones muy sospechosas el M.de Trabajo regala la planta baja a la Generalitat (110 m cuadrados) que desde el año 1943 había sido ÚNICO PROPIETARIO. Desde luego no ha sido una casualidad que cuando CC.OO decide en el 2007 proponer al Ministerio cambiar nuestra antigua sede por otra fuera del centro de Blanes, ERC y en concreto el Sr. Puig, se entrevista con medio gobierno socialista para reclamar la propiedad del edificio, pero como carecen de cualquier documento que avale sus teorías de propiedad lo máximo que consiguen es que el M. de Trabajo deprisa y corriendo ceda la planta baja a la Generalitat y en un alarde de magia político-financiera acabe en manos de ERC como veremos muy pronto.
Cuando ERC reforma el edificio llamado Casa del Pueblo, que en realidad solo lo gestionan ellos, pero quien paga es el Ayuntamiento de Blanes. Tenemos suficiente información como para saber que el Ayuntamiento de Blanes ha podido pagar gran parte de las obras, pero esta cuestión ya la veremos cuando proceda. Por dicho motivo, solicita al Ayuntamiento de Blanes utilizar la planta baja durante el tiempo que duren las obras, a lo cual ingenuamente y sin garantía suficientes de que abandonaran la planta una vez finalizadas las obras, ceden todos los partidos del Ayuntamiento. Después como todo el mundo sabe se convirtieron en “ocupas”.
Comisiones Obreras siempre ha creído que este inmueble se debe ceder o vender por un precio razonable al Ayuntamiento de Blanes, que en definitiva es la representación más democrática de todos/as los ciudadanos/as de Blanes, ya que desgraciadamente los socios de la Cooperativa deben estar muertos y tampoco sabemos quiénes eran estas personas. Sí estamos seguros que ERC no lo son ya que lo vendieron en el año 1925.
Si ERC gobierna en Cataluña y además son necesarios sus votos en el Congreso de los Diputados para apuntalar el Gobierno actual, ¿cómo es que no han conseguido la devolución del edificio?. Muy sencillo, NO SON LOS LEGÍTIMOS PROPIETARIOS, NUNCA LO HAN SIDO.
El actual equipo de Gobierno de forma injusta y contra los intereses de los ciudadanos de Blanes ha hecho dejación de adquirir la propiedad del edificio como propuso EUA-Iniciativa y el PSC, una vez más ERC, PP, CiU y PDB deciden apoyar a ERC Aquellas personas que piensan que PP y ERC votan juntos para mantener sus “sillones” tan bien remunerados se equivocan, ya que todo el mundo sabe que sus programas políticos son muy parecidos, tanto, que no sería de extrañar que a las próximas elecciones formen una coalición.
También deben saber todos los ciudadanos de Blanes que la Diputación Provincial de Girona presidida por ERC ha “regalado a ERC de Blanes 110.000 euros para que compre la planta baja que actualmente disfruta como “ocupa”, el siguiente paso será pujar como único postor en una subasta pública que saldrá en el BOE muy pronto. Digo “UNICO POSTOR” porque ninguna persona será tan idiota de pujar por un edificio que tiene “inquilino-ocupa-dueño” en la planta baja y encima es un partido político que gobierna en el ayuntamiento. Así conseguirán por 4 euros un edificio valorado en 3 millones de euros en el año 2007 a pesar de su mal estado. Eso sí, siempre que CC.OO. decida abandonar el edificio, porque si adecuamos el edificio a las necesidades que precisamos para atender a los trabajadores/as de la Comarca, seguramente que les seguiremos oyendo otros 60 años vindicar una propiedad que no les pertenece.

Antonio J. Sánchez Díaz
Secretario General de CC.OO. de la U.C. de la Selva


La Proa comienza a expulsar basura

Me he tomado la molestia de perder mi valioso tiempo leyendo las reflexiones que el “bufón”, Fernando Sancha, hace sobre los plenos municipales en el último número de la revista Proa; no seré yo quien opine o defienda lo que tan magistralmente dice sobre los grupos de la oposición. Ya son lo bastante mayorcitos para contestar, o no, lo que consideren oportuno sobre los comentarios que se le hacen.
Fernando Sancha reclama que las asociaciones de vecinos asistentes a los plenos no se exceden en sus intervenciones. Posiblemente la satisfacción de este personaje sería que en los plenos los 21 concejales que representan a los ciudadanos vistieran con camisa azul, con el yugo y las flechas, y al comienzo de las mismas se cantara el “cara al sol”. Parece ser que el concejal de barrio, Fernando Gómez, del PDB, por cierto compañero suyo de partido, no le ha informado lo suficiente de todas las peticiones que le hicimos llegar en las reuniones mantenidas con él. Posiblemente no lo encontrara, quizá estaría muy ocupado limpiando el despacho de su jefe.
Quiero informar y hacer memoria de que esta AA.VV. cuando ha intervenido en los plenos lo ha hecho por ser la única vía que le quedaba para reclamar lo que le corresponde por derecho. Es curioso que este personajillo, que en tiempos pasados estuvo en esta asociación y fue incapaz de exigir y defender lo más mínimo las necesidades que el barrio requería, se proclame ahora defensor de coherencia cuando nunca ha hecho nada por nadie, ni por el pueblo ni por el barrio. Su único afán es el de servir a su amo. Si durante el tiempo que estuvo en esta AA.VV. se hubiera comprometido con el mismo empeño que ahora falsea en su escritorio, seguro que muchos de los problemas que hoy tiene este barrio ya habrían desaparecido.

Francisco Gallego
Presidente de la AA.VV. de La Plantera


ed. 184 12 mayo 2010

Cartes al director


ed. 187 13 agosto 2010 Leer más...

Cartes al director
juliol 2010


ed. 186 13 julio 2010 Leer más...

Cartes al director
juny 2010


ed. 185 10 junio 2010 Leer más...

Carta solidària
Estimats amics,
Com ja ve sent tradicional, al voltant de la data del Dia Mundial del Parkinson, que és el 11 d’abril, celebrarem activitats diverses, solidàries, en què molts de vosaltres ens heu acompanyat en una o altra ocasió. Dic això perquè tots els qui heu tingut la generositat d’acompanyar-nos les vegades anteriors, m’heu transmès la vostra experiència d’un sentiment positiu i reconfortant que va més enllà del que és una relació entre amics i conèixer els amics dels amics, que en si és bastant.


ed. 183 -Antoni Olmo - 12 abril 2010 Leer más...

Cooperativa la Blandense
Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Blanes (CUP Blanes) us volem informar del posicionament que hem adoptat com a organització respecte al retorn de la Cooperativa La Blandense de Blanes als seus legítims propietaris.


ed. 183 -Candidatura d’Unitat Popular de Blanes - 12 abril 2010 Leer más...

Suport al Dr. Martínez
Som molts els qui estimem i valorem la professionalitat del Dr. Martínez, un metge que s’ha fet estimar pels seus pacients. Per això trobem molt injust que l’hagin tret de la feina per tres anys, sense sou i sense res.


ed. 183 -Francesc Ballester - 12 abril 2010 Leer más...

Resposta a la Sra. Isabel de Luis
Sra. Isabel de Luis, durant el concert del cor “Gospel viu” del passat dia 20 de febrer, el meu marit, els nostres 4 fills de 6, 8, 13 i 17 anys i una servidora, estàvem asseguts a la fila de darrere seu on en Joan -el fill gran- es situava 5 cadires més cap a l’esquerra d’on era vostè.


ed. 183 -Gemma Ros Valls - 12 abril 2010 Leer más...

El dret a l’autodeterminació
L’any 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a París va fer efectiva la declaració dels drets humans, on l’article 15 cita “Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat”; és a dir, es reconeixia el dret a l’autodeterminació. Amb la voluntat de fer efectiu aquest dret, centenars de municipis catalans ja han convocat als seus conciutadans a una Consulta Popular per l’Autodeterminació. El desembre passat, 167 municipis varen seguir els passos iniciats per la gent d’Arenys de Munt i 80 més el passat mes de febrer. El resultat és que ja han pogut decidir el futur de Catalunya quasi bé un milió de persones, estant a favor de la independència més del 90% dels vots.


ed. 183 -Joaquim Planells - Membre de la CUP Blanes- 12 abril 2010 Leer más...

Trabajo e inmigración
“Los inmigrantes nos quitan el trabajo”, “Hay demasiados extranjeros”, “Yo no soy racista pero los moros no me gustan”. Estas y otras frases de este tipo se han colado ya en nuestras conversaciones cotidianas como si nada y, lo peor, es que algunos partidos políticos sin escrúpulos, las recogen y las hacen suyas en sus campañas, utilizando un populismo barato y peligroso al mismo tiempo.


ed. 183 -Juanma Morer - 12 abril 2010 Leer más...

Som a “Última Hora”, així com Terol, nosaltres també existim
Abans de res... Visca Carnestoltes!
Un cop ja passat el Carnaval, hem cregut que caldria presentar-nos perquè després de tretze anys participant a la rua del nostre poble, potser encara hi ha gent que no sap qui som.
La colla sorgeix una tarda de divendres, com tantes altres, durant la xerrada al voltant d’un cafè amb llet, que manteníem unes mares que dúiem els nostres fills a la piscina. S’acostava Carnestoltes quan vam pensar que fóra una bona idea disfressar els nens i acompanyar-los també nosaltres en aquesta festa tan tradicional.


ed. 182 -Montserrat Climent - 11 marzo 2010 Leer más...

Guals, demagògia i mentida
En el passat Ple de febrer a Blanes i a proposta del PSC es va debatre el procediment de regularització dels guals de Blanes. El govern municipal ha enviat una liquidació a molts veïns i veïnes de Blanes cobrant-los uns suposats guals dels anys 2007, 2008 i 2009 sense cap mena d’informació acompanyatòria. El PSC defensa que abans de fer una liquidació com aquesta cal que l’Ajuntament informi el ciutadà i que aquest tingui el període de temps que la llei dóna per regularitzar la seva situació, si és el cas.


ed. 182 -Josep Marigó i Costa (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Blanes) - 11 marzo 2010 Leer más...

A los amantes de los animales
Hoy he vivido una experiencia que a la vez ha sido bonita como triste. Y nada más triste que el abandono. Como dice el anuncio: “él no lo haría”. Con mi hermana hemos llegado a la perrera de Tossa de Mar. Había oído hablar del sitio, pero no os podéis imaginar la cantidad de perros que llega a haber metidos en jaulas pequeñas. En ellas de 2 a 3 animales o más, según el tamaño. Detrás de ellos una historia, y todas tristes. Y eso lo hicieron personas que se consideran “humanas”.


ed. 182 -Yolanda Martínez - 11 marzo 2010 Leer más...

S’escolta el poble?
Tal com ha informat la premsa aquests dies, la Plataforma Dret a Viure acaba de presentar més d’un milió de firmes al Congrés dels Diputats en contra de la nova llei de l’avortament lliure, d’entre les quals unes quaranta mil són catalanes.


ed. 182 -Joan Gubert - 11 marzo 2010 Leer más...

Gràcies de tot cor!!!
El passat 6 de febrer va morir el meu pare, Jaume Sabater Bel. Al cel sia!
Amb aquestes línies voldria manifestar en primer lloc a la Dra. Àngels Garcia i a tot l’equip de metges, infermeres, assistents socials i auxiliars de la 4a. planta de l’Hospital Comarcal de Blanes,


ed. 182 -Àngels Sabater i Gironès - 11 marzo 2010 Leer más...

Denunciats per la SGAE
Sóc una noia de Blanes que fa uns anys que treballo en un súper a la zona de Girona. Tambe sóc usuària habitual de la ràdio i emissores (40 principals, cadena 100, cadena dial, etc,) i en la feina fins al dia d’avui tambe ho érem.
A partir d’avui se’ns ha prohibit posar qualsevol emissora, ja que hem sigut denunciats per la SGAE. Crec que això no és gaire lògic, ja que és una cosa pública i que qui en surten més perjudicades són les emissores, ja que la majoria de gent treballem i si se’ns prohibeix posar la ràdio, les audiències baixaran.


ed. 182 -Lola Pla - 11 marzo 2010 Leer más...



siquiente >>