/Articulos/cartas
7 septiembre 2010

Cartes al director
juny 2010

Gràcies, SACOM

Gràcies a Joaquina, Neus i com no a Verònica, per tot el suport incondicional i sense cap mena de lucre que m’han donat en la mort del meu pare, tenint dues persones grans més al meu càrrec que necessiten ajuda i m’han fet més fàcil la dedicació plena a tot el comporta una mort, deixant-les en mans de les seves cuidadores, unes bones professionals.
Serveixi des d’aquí el meu més sincer agraïment.

Alicia Gallardo


Aquellos tiempos

¡Qué bonitos eran aquellos días en que el carril bici fue inaugurado! Pero están pasados hace mucho tiempo. Hoy el carril bici es terreno de los coches, cada mañana y a mediodía delante del colegio de la Vila. Las madres en servicio a sus criaturas, aparcan en medio de la calle, encima de las zonas prohibidas, por todo el carril bici... y a 100 metros de distancia el gran parking de Racó d’en Portes, vacío. No hay tiempo para tres pasos a pie y no hay autoridad que se atreva a recordar a los posibles votantes de respetar las normas de tráfico. Durante dos momentos cada día esta costumbre se ha ganado el respeto de todos, conductores, autoridades y bicicletas: tierra de niños y madres que mandan durante “sólo pocos minutos” pero que en su práctica son una media hora. Tierra de nadie y nadie en la tierra del parking gratuito. Educación viaria en la práctica y por la tarde se reparten multas en la misma zona. Injusticia real y cada día. Y permitido desde arriba, porque nunca se ve a un policía en la zona en los momentos punta, así no se tiene que preocuparse nadie. Y el resto del día, este carril bici sirve para los demás, pasear, con el perro, con los cochecitos, en dos direcciones, descargar las camionetas y montar sus paradas o ‘simplemente’ para sentarse en la sombra.
Pero todavía creo que es un carril bici para usarlo, para facilitar el transporte de los Pinos al centro en bici, sin pasar el peligro que significa usar la bici en la carretera.

Lisa Primavera


Agradecimiento al Dr. Eduardo López Sixto

El pasado 11 de mayo, ocurrió el fallecimiento de mi madre, Joana Ferrer Muñoz, a la edad de 75 años. Debido a las múltiples dolencias que padecía, su calidad de vida iba decreciendo día a día. Pese a que, médicamente, no podía darle solución, el Dr. Eduardo López Sixto, del CAP-2 de Blanes, la atendía amablemente, intentando mejorar su día a día, y mi madre parecía recuperarse un poco, al menos psicológicamente. Al acompañar a mi madre, he podido comprobar personalmente su gran calidad humana, y que si es buen médico, es aún mejor persona. Desde aquí, en mi nombre y en el de toda la familia, quiero darle las gracias por todo el bien que le hizo a mi madre. Se que ella, allá donde esté, también se lo agradecerá eternamente. ¡Gracias!

Miguel Bejerano y familia


Pinya de Rosa

En ausencia de norma debe aplicarse el sentido común y la ética. Este dicho se invoca cuando aparece un conflicto y no hay regulación para solucionarlo. Estoy de acuerdo en bastantes puntos con Udo Baumann en su artículo de Pinya de Rosa del mes pasado y también deseo que los nuevos propietarios actúen con sentido común; sin embargo, hay aspectos que deben ser aclarados, pues ante la inacción política y la desinformación no significa que todo esté permitido... y es que en Pinya de Rosa, no lo olvidemos, la norma existe.
Pinya de Rosa es un Paraje Natural de Interés Nacional salvado de la especulación inmobiliaria por la sociedad de Blanes debido a tres elementos que por su buen estado merecían asegurar su conservación: a) el bosque mediterráneo, b) los acantilados litorales, y c) determinados elementos culturales (como el jardín de Pinya de Rosa y las ermitas que envuelven el paraje... de aquí la pretendida inclusión de Santa Cristina). La conservación de estos tres elementos debiera constituir la base de la gestión del espacio. La Ley 25/2003 de Protección de Pinya de Rosa señalaba al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (DMAH) como el gestor del paraje (el gestor no es en este caso el propietario) y obligaba a dicho DMAH a formar un Consejo Rector y un Plan de usos del espacio hace ya cinco años, algo que casi no tiene coste alguno pero que no se ha hecho. La Ley no se ha cumplido (alguien debería explicarnos por qué la administración no cumple la Ley, además una Ley que puede aplicarse sin prácticamente financiación). En ausencia de este cumplimiento, los nuevos propietarios han actuado al amparo de un permiso concedido de forma equivocada por la propia Administración.

Durante el último año, los propietarios han realizado diversas actuaciones con el consentimiento de la DMAH y el Ayuntamiento de Blanes. Aún pensando en una buena intención, las siguientes acciones están fuera de norma:
a) la limpieza forestal es ilegal. El Decreto 378/1986 “sobre prevención de incendios en espacios protegidos de protección especial” de la Generalitat de Cataluña señala que para realizar una limpieza forestal en un espacio protegido hace falta un Plan de Usos y un Plan de prevención de incendios. Este Decreto está vigente y estos planes no fueron realizados en este caso. No es lo mismo hacer una limpieza forestal en un espacio protegido que en uno que no lo está. Cierto que la DMAH concedió una autorización al propietario pero está autorización esta fuera de norma (aunque cueste mucho creerlo, la propia DMAH no ha aplicado su propia regulación). Un bosque es un ecosistema, no son solo árboles; la mayor parte de la diversidad de especies que lo habitan viven en el sotobosque o incluso en el suelo. Destruirlo es dañar gravemente las funciones ambientales del bosque. Cierto que el bosque se recuperará... si le dejan, pero en esta actuación no imperó el sentido común (no se puede utilizar maquinaria pesada en un bosque protegido que no ha sufrido una catástrofe ambiental) y tampoco se acató la norma.
b) El vallado es ilegal. En un espacio protegido la valla debe ser cinegética para permitir el paso de la fauna, además la valla colocada es más alta de lo que marca la norma. El Ayuntamiento concedió esta actuación equivocadamente. Tanto el Ayuntamiento como el DMAH lo saben, lo han reconocido, pero de esto ya hace un año.
c) El mirador de Ruyra está localizado en un espacio público por Ley de Costas. El camino de ronda que lleva de Treumal a ese mirador y que podría continuar hasta la rotonda de Sant Francesc es propiedad del Estado y de uso público. No se puede vallar y por tanto la puerta que ahora impide el paso desde S’Agulla debiera retroceder para permitir el paso hasta el mirador. Las personas (bienintencionadas y amantes de la naturaleza) que diariamente caminan por la carretera que lleva a Pinya de Rosa debieran tener el derecho a pasar por dicho camino de ronda si lo desearán porqué así lo determina la Ley.
d) a limpieza perimetral realizada este año es excesiva, superando en tramos los 25 metros estipulados por norma, lo cual es aún más grave al tratarse de un espacio protegido y de pequeño tamaño.

La existencia de un Consejo Rector en Pinya de Rosa, capacitado para resolver actuaciones en materia de Biología de la Conservación, hubiera impedido las actuaciones anteriores que podrían haberse realizado acorde a norma. No debemos olvidar que Pinya de Rosa es un espacio protegido por sus valores naturales y como tal debe gestionarse. El CEAB repetidamente ha solicitado a la DMAH su inclusión en el Consejo Rector de Pinya de Rosa y también se nos ha dicho por parte del Conseller de Medi Ambient (Sr. Baltazar) y del President de la Generalitat (Sr. Montilla) que esa es la voluntad del Gobierno.
Espero que en un futuro próximo podamos garantizar que estas actuaciones no se vuelvan a repetir pero para eso hay que realizar la acción de gobierno que la Ley marca. Sobre las actuaciones del DMAH durante el último año en relación a Pinya de Rosa, simplemente decir que son inexplicables. El CEAB realizó un manifiesto al que se adhirieron centenares de científicos solicitando la paralización de la limpieza forestal; no hubo contestación de nadie. La asociación Pinya de Rosa solicitó la dimisión del delegado Territorial de Girona de la DMAH; obviamente sin éxito.

Naciones Unidas ha proclamado el año 2010 como Año Internacional de la Diversidad Biológica con el objetivo final de aumentar la conciencia de la importancia de conservar la Biodiversidad. Esto también es aplicable a Blanes (Girona) y al DMAH de la Generalitat de Cataluña, que nadie lo olvide.

Rafael Sardá Borroy
Investigador del CEAB-CSIC
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)


La realitat és la realitat

Després de llegir l’escrit de l’exregidor d’ICV-EUiA de Blanes, el Sr. Argemir González, a la revista Actual del mes de maig, crec oportú fer quatre consideracions.

En primer lloc, crec que les xifres de participació de les consultes, en la gran majoria de casos, són tot un èxit, ja siguin d’un 14,72% a Reus, d’un 20% a Girona, d’un 26,8% a Olot o les del 71,73% de Rupit, entre moltes altres. Hem pogut observar com la participació ciutadana, des de la base, és totalment possible. Si a més li sumem que totes aquestes mobilitzacions no han rebut el suport institucional ni econòmic de les administracions, i que partits com el PSC, PP i en molts casos ICV-EUiA no han donat suport i han fet l’araquiri quan s’hi han trobat davant, la xifra de la participació encara suposa tot un èxit.

En segon lloc, potser caldria valorar el fracàs de la consulta plena de tupinades i errors de Barcelona, tirada endavant pel Govern Municipal format pel PSC i ICV-EUiA, que ha costat més de tres milions d’euros, on la xifra de participació ha estat molt inferior a la de les consultes, i mira que va durar tota una setmana les votacions.

En tercer lloc, les consultes han estat tot un èxit de coordinació, eficàcia, eficiència i rigorositat. Per primer cop, s’ha pogut votar electrònicament en moltes poblacions de forma segura i reservant la privacitat, no com a Barcelona i el cas de l’Alberto Fernández Diaz.

I en quart lloc, totes les coordinadores de les consultes són moviments assemblearis compostos per membres de diferents organitzacions de tot tipus, i que, per tant, estan obertes a les aportacions de totes les ciutadanes i ciutadans de la població, independentment de la postura política.

Per tant, Sr. Argemir i per a tota la ciutadania de Blanes, independentment de si estan pel sí o pel no, si vostè vol que a la pregunta de la consulta de la seva població reculli l’opció d’una relació federal amb l’Estat espanyol i la Nació catalana, ho té ben fàcil. Participi a les assemblees de “Blanes Decideix” i aporti el seu punt de vista, que estic convençut que serà benvingut. Qui sap, si la forma per garantir molta més participació, és fer com a Escòcia i formular dues preguntes: una de caire més federal i l’altra de trencament absolut.
Ara bé, l’única forma d’aportar el seu punt de vista és participar-hi de manera activa i no des del “sofà de casa”.

Marc Puig i Perez
(Secretari d’Organització d’Esquerra Blanes)



Respuesta al Sr. Gallego

He leído su nota en el anterior número de la revista ACTUAL y permítame que le conteste. Yo no le conozco a usted personalmente, pero leyendo su carta puedo hacerme una ligera idea de cómo es.
Usted dice textualmente: “me he tomado la molestia de perder mi valioso tiempo leyendo...”. Mire usted. En primer lugar, si para usted leer la revista Proa es una molestia, pues no la lea. Me parece de masoquistas hacer tal cosa a disgusto. En segundo lugar, su tiempo no debe de ser tan valioso cuando lo pierde escribiendo cartas como la anterior que no sirven para nada constructivo, sino todo lo contrario, para desprestigiar a personas que procuran hacer un trabajo digno para el bien de todos. Repito que a usted no le conozco, pero al que sí conozco es al señor Sancha y creo que no es merecedor de los ataques a los que usted le somete. El Sr. Sancha no es el bufón de nadie ni se dedica a limpiar ningún escritorio, que para esto su “jefe”, como usted le llama, tiene a personas muy válidas. Sr. Gallego, dedíquese a sus tareas y deje de meterse con la gente que no le cae bien. Cuando tenga ganas de “perder su valioso tiempo”, que sea para algo constructivo, como las aportaciones que usted pueda hacer en bien de la comunidad, si es que las hay, ¿vale?

Anna Maria Martínez


Resposta a la carta de la Sra. Concepció Vieta

A l’Actual núm. 184 es va publicar una carta amb un títol incendiari: Persones sense dignitat. No qüestionarem la falta de rigor d’aquesta publicació per permetre que des de les seves pàgines es llencin acusacions que podrien constituir unes injúries greus amb publicitat. En aquella carta es calumniava i injuriava els sotasignats i se’ls acusava de voler arruïnar la vida d’una persona, de destrossar-li casa seva i d’ignorar el seu problema.

Davant d’aquestes gravíssimes acusacions i davant la falta de veracitat dels fets relatats per la Sra. Vieta no podem quedar-nos callats.

És cert que, malauradament i fortuïtament, durant l’execució d’uns treballs de fonamentació es van provocar uns danys a la vivenda de la Sra. Vieta, i és lícit que la perjudicada manifesti malestar, però res justifica l’insult gratuït ni la mentida. Les expressions proferides per la Sra. Vieta envers la nostre dignitat i escrúpols són insultants i pretenen vexar la nostra imatge i dignitat de forma innecessària i gratuïta, i desacreditar-nos públicament. A més, afecten la nostra vida personal i professional.

En tenir coneixement dels danys, immediatament, el promotor, Llorens Comas, el constructor, Joan Camps, l’arquitecte, Josep M. Segarra, i l’arquitecte tècnic, José F. Berrocal, vàrem posar a l’abast de la Sra. Vieta tots els mitjans necessaris, fins i tot algun més, perquè ella o la seva assegurança reclamessin a les respectives asseguradores i li reparessin els danys. En tot cas, el constructor, sense esperar la resposta de l’asseguradora, li ha arreglat, de la seva butxaca, els danys que precisaven una reparació més imminent. A data d’avui, no ens consta que la Sra. Vieta o la seva asseguradora hagin fet cap reclamació a les asseguradores dels diferents agents que intervenen en l’obra i que estan informades dels fets. Sra. Vieta, no falti a la veritat.

Els responsables de l’obra


ed. 185 10 junio 2010

Cartes al director


ed. 187 13 agosto 2010 Leer más...

Cartes al director
juliol 2010


ed. 186 13 julio 2010 Leer más...

Cartas al director
Maig 2010


ed. 184 12 mayo 2010 Leer más...

Carta solidària
Estimats amics,
Com ja ve sent tradicional, al voltant de la data del Dia Mundial del Parkinson, que és el 11 d’abril, celebrarem activitats diverses, solidàries, en què molts de vosaltres ens heu acompanyat en una o altra ocasió. Dic això perquè tots els qui heu tingut la generositat d’acompanyar-nos les vegades anteriors, m’heu transmès la vostra experiència d’un sentiment positiu i reconfortant que va més enllà del que és una relació entre amics i conèixer els amics dels amics, que en si és bastant.


ed. 183 -Antoni Olmo - 12 abril 2010 Leer más...

Cooperativa la Blandense
Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Blanes (CUP Blanes) us volem informar del posicionament que hem adoptat com a organització respecte al retorn de la Cooperativa La Blandense de Blanes als seus legítims propietaris.


ed. 183 -Candidatura d’Unitat Popular de Blanes - 12 abril 2010 Leer más...

Suport al Dr. Martínez
Som molts els qui estimem i valorem la professionalitat del Dr. Martínez, un metge que s’ha fet estimar pels seus pacients. Per això trobem molt injust que l’hagin tret de la feina per tres anys, sense sou i sense res.


ed. 183 -Francesc Ballester - 12 abril 2010 Leer más...

Resposta a la Sra. Isabel de Luis
Sra. Isabel de Luis, durant el concert del cor “Gospel viu” del passat dia 20 de febrer, el meu marit, els nostres 4 fills de 6, 8, 13 i 17 anys i una servidora, estàvem asseguts a la fila de darrere seu on en Joan -el fill gran- es situava 5 cadires més cap a l’esquerra d’on era vostè.


ed. 183 -Gemma Ros Valls - 12 abril 2010 Leer más...

El dret a l’autodeterminació
L’any 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a París va fer efectiva la declaració dels drets humans, on l’article 15 cita “Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat”; és a dir, es reconeixia el dret a l’autodeterminació. Amb la voluntat de fer efectiu aquest dret, centenars de municipis catalans ja han convocat als seus conciutadans a una Consulta Popular per l’Autodeterminació. El desembre passat, 167 municipis varen seguir els passos iniciats per la gent d’Arenys de Munt i 80 més el passat mes de febrer. El resultat és que ja han pogut decidir el futur de Catalunya quasi bé un milió de persones, estant a favor de la independència més del 90% dels vots.


ed. 183 -Joaquim Planells - Membre de la CUP Blanes- 12 abril 2010 Leer más...

Trabajo e inmigración
“Los inmigrantes nos quitan el trabajo”, “Hay demasiados extranjeros”, “Yo no soy racista pero los moros no me gustan”. Estas y otras frases de este tipo se han colado ya en nuestras conversaciones cotidianas como si nada y, lo peor, es que algunos partidos políticos sin escrúpulos, las recogen y las hacen suyas en sus campañas, utilizando un populismo barato y peligroso al mismo tiempo.


ed. 183 -Juanma Morer - 12 abril 2010 Leer más...

Som a “Última Hora”, així com Terol, nosaltres també existim
Abans de res... Visca Carnestoltes!
Un cop ja passat el Carnaval, hem cregut que caldria presentar-nos perquè després de tretze anys participant a la rua del nostre poble, potser encara hi ha gent que no sap qui som.
La colla sorgeix una tarda de divendres, com tantes altres, durant la xerrada al voltant d’un cafè amb llet, que manteníem unes mares que dúiem els nostres fills a la piscina. S’acostava Carnestoltes quan vam pensar que fóra una bona idea disfressar els nens i acompanyar-los també nosaltres en aquesta festa tan tradicional.


ed. 182 -Montserrat Climent - 11 marzo 2010 Leer más...

Guals, demagògia i mentida
En el passat Ple de febrer a Blanes i a proposta del PSC es va debatre el procediment de regularització dels guals de Blanes. El govern municipal ha enviat una liquidació a molts veïns i veïnes de Blanes cobrant-los uns suposats guals dels anys 2007, 2008 i 2009 sense cap mena d’informació acompanyatòria. El PSC defensa que abans de fer una liquidació com aquesta cal que l’Ajuntament informi el ciutadà i que aquest tingui el període de temps que la llei dóna per regularitzar la seva situació, si és el cas.


ed. 182 -Josep Marigó i Costa (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Blanes) - 11 marzo 2010 Leer más...

A los amantes de los animales
Hoy he vivido una experiencia que a la vez ha sido bonita como triste. Y nada más triste que el abandono. Como dice el anuncio: “él no lo haría”. Con mi hermana hemos llegado a la perrera de Tossa de Mar. Había oído hablar del sitio, pero no os podéis imaginar la cantidad de perros que llega a haber metidos en jaulas pequeñas. En ellas de 2 a 3 animales o más, según el tamaño. Detrás de ellos una historia, y todas tristes. Y eso lo hicieron personas que se consideran “humanas”.


ed. 182 -Yolanda Martínez - 11 marzo 2010 Leer más...

S’escolta el poble?
Tal com ha informat la premsa aquests dies, la Plataforma Dret a Viure acaba de presentar més d’un milió de firmes al Congrés dels Diputats en contra de la nova llei de l’avortament lliure, d’entre les quals unes quaranta mil són catalanes.


ed. 182 -Joan Gubert - 11 marzo 2010 Leer más...

Gràcies de tot cor!!!
El passat 6 de febrer va morir el meu pare, Jaume Sabater Bel. Al cel sia!
Amb aquestes línies voldria manifestar en primer lloc a la Dra. Àngels Garcia i a tot l’equip de metges, infermeres, assistents socials i auxiliars de la 4a. planta de l’Hospital Comarcal de Blanes,


ed. 182 -Àngels Sabater i Gironès - 11 marzo 2010 Leer más...

Denunciats per la SGAE
Sóc una noia de Blanes que fa uns anys que treballo en un súper a la zona de Girona. Tambe sóc usuària habitual de la ràdio i emissores (40 principals, cadena 100, cadena dial, etc,) i en la feina fins al dia d’avui tambe ho érem.
A partir d’avui se’ns ha prohibit posar qualsevol emissora, ja que hem sigut denunciats per la SGAE. Crec que això no és gaire lògic, ja que és una cosa pública i que qui en surten més perjudicades són les emissores, ja que la majoria de gent treballem i si se’ns prohibeix posar la ràdio, les audiències baixaran.


ed. 182 -Lola Pla - 11 marzo 2010 Leer más...



siquiente >>