Resposta a la carta de
Ll. Comes, J. Camps, J.M. Sans i J.F. Berrocal

Amb la vostra resposta queda totalment demostrat del que sou capaços: fer servir LÍQUID EXPANSIU sense cap autorització i després d’explosionar afectant l’estructura de casa meva i amb l’excusa de l’assegurança no teniu cap intenció de reparar els desperfectes.
Si vàreu venir tots a casa! Fent el “paripé” dient-me que estigués tranquil·la, que no patís. Tot perquè no us aturés l’obra (que és el que hauria d’haver fet). Abusant de la meva vulnerabilitat del moment.
Després vàreu seguir enganyant, disfressant o amagant informació, fins i tot faltant-me al respecte.
Conclusió. Al cap d’un any segueixo amb la casa destrossada (exceptuant la reparació que va fer en Camps, perquè creia era imminent, com si la resta no ho fos!). I sense esperances que tot plegat es solucioni tret que faci una despesa important d’uns diners que no tinc.
Viure tot aquest temps amb una tensió constant, sense tenir-ne cap necessitat i per culpa vostra. Està afectant la meva salut i qualitat de vida. Però per a vosaltres això no és rellevant.
Puc tenir molts defectes, però jo no sóc embustera ni manipuladora com vosaltres, que sou com el vutúrids acorralant la seva presa.
A Internet, al següent link: www.tv3.cat/videos/2930511 es pot veure la meva denúncia pública emesa pel programa “Els matins “ de TV3.

Concepció Vieta



Jaume Borrell Vega

Jaume: Tots han vingut a la teva arribada de les Amèriques!

La historia d’en Jaume és la d’un jove estudiant de l’Institut “Sa Palomera” que amb una beca d’estudis de la Fundació Joan Riera de Santa Coloma de Farners va anar als EUA a fer primer curs de batxiller.
Valent, obert a tothom, amb una motxilla a l’esquena i la simpatia per bandera es va llençar a l’aventura.
Sabem que avui no són pocs els nois i les noies que aprofiten aquestes oportunitats per estudiar en altres països i adquirir així unes altres llengües i obrir-se a altres formas de viure.
Però no és fàcil, ni tothom es veu amb cor de fer-ho i menys amb 15 anys.
En Jaume ho ha fet. Enhorabona! La família, els amics del cau i de l’Institut “Sa Palomera” volem agrair-te com t’has fet present en la teva absència, ens has fet viure tota la teva aventura i com has superat les dificultats, una a una, que de ben segur has tingut.
Volem que segueixis essent tu, tal com ets, obert al futur i tenint present a tothom.

Loli Vega Sánchez i Josep Ruscadella


Dos familias

Bonito es tener una familia en nuestro caso es tener dos y una de ellas se llama Hospital Asil Sant Jaume por el trato recibido y el amor que nos han dado a mi padre y a toda mi familia en el tiempo que mi padre estuvo allí.

No me gustaría dejarme a nadie sin dar las gracias a todo el personal del Sant Jaume: doctores, enfermeras, auxiliares, personal del centro de día, personal de limpieza, chicos de recepción (incluyendo los que estaban en días de fiestas y sustituciones), personal de mantenimiento y lavandería. En fin, a todas aquellas personas que están trabajando aunque sólo sea un día. A todos ellos, muchísimas gracias.

También quiero agradecer a todos los residentes, o como yo los llamo “a mis niños” -yo tengo 45- a todos los parientes de los residentes gracias por el amor que nos han dado.

A todos ellos, y espero no haber olvidado a nadie, les quiero agradecer la atención que nos han dado. Muchas gracias. Postdata: a mis niños los iremos a visitar de vez en cuando.

Rafa F. M.
Hijo de Manuel Fernández Muñoz



Ecología

Sacrosanta palabra que está perdiendo velozmente significado, como paz, libertad, honradez, modestia, etc.
No parece compatible con la ecología la construcción de un nuevo puerto en Blanes, cuando los pesqueros grandes se reducen a 13 y se quejan además de que cada vez hay menos pesca. Ahora que parecía haberse recuperado el fondo marino de Sta. Anna después de las desastrosas consecuencias que tuvo la instalación de la piscifactoría de doradas que cubrió el fondo con un “fango” gris y mató a todos los seres que vivían allí alegremente a pesar de los bañistas, los pescadores de mejillones y de caña, ahora se va a volver a asfixiar otra vez por el lodo provocado por las descargas de piedra que tiñen el agua de gris.

El puerto viejo actual, con haberle hecho un rompeolas con la centésima parte de los elementos descargados hasta ahora, habría tenido suficiente para aguantar los embates del levante. Al mismo tiempo que lamentamos este derroche, también lo hacemos por el gasto inútil y el revoltijo en el fondo marino que ha significado la extracción de arena que se ha hecho para rellenar varias veces las playas de Blanes, trabajo que se ha desvanecido al no haber creado escolleras que rompieran la fuerza de las olas.

Dicen que para eso se ha terminado el presupuesto, como también ha sido así para continuar la ampliación de la general NII camino a Girona, que ha quedado a medio construir, después de haber arrasado bosques y removido tierra para los taludes que con las fuertes lluvias de este invierno ya han comenzado a llenarse de surcos.

Volviendo a la cuestión del puerto, dicen que va a ser muy rentable, pues habrá una cantidad enorme de amarres para barcos de recreo y que esto va a generar una gran riqueza...
¿Es que no ha habido bastante con haber llenado la superficie de la tierra útil con calificaciones que ahora no se pueden vender, que también hay que estropear los fondos marinos de nuestra “amada” costa con puertos vacíos y amarres invendibles?

Claro que tengo que confesaros que un pajarito me susurró que al nuevo puerto van a atraer como atracción turística al Titanic reflotado... ¿Habrá sido un sueño o una pesadilla?

Montserrat Martí



Per què ho feu?

Hola, sóc un pollet de gavina. Els humans, és a dir, les anomenades persones, no m’han donat l’oportunitat de poder aprendre a volar. Vaig néixer a Mont-Ferrant, al terrat d’un edifici. Nosaltres, les gavines, sabem que molestem els “humans”, però no vaig poder aprendre a volar i a buscar-me la vida perquè un humà, o sigui, persones, ens van agafar als meus germanets i a mi i em van tirar des d’un quart pis. Ells ja volen, però jo, més dèbil, no n’he pogut aprendre i he estat 4 dies al carrer sense menjar i cridant a la mare, que no podia fer res per mi.

Els humans, o persones, diuen que molestem i que embrutem. Us heu preguntat, però, el que feu vosaltres?
Quan volem, veiem moltes coses: embruteu més que nosaltres, permeteu que els vostres fills ho trenquin tot, que no tinguin respecte per ningú, que no tinguin cura del medi ambient. No els importa res i no tenen respecte vers els seus grans, així com tampoc als qui no tenen res; almenys la meva mare ha estat patint per mi i ha vist com en pegaven amb un bastó.

Ara estic sola al delta, sense la mare. Però gràcies a uns veïns molt amables i al Sr. Pere Vilaseca (Salut Pública) i a en Bernat ningú no em maltractarà i potser algun dia podré volar i retrobar-me amb el pare i la mare.
Ah, penso que si demaneu ajut a Salut Pública us ajudaran. La persona que escriu aquesta carta ho fa i sempre l’ajuden.
Una gavina agraïda.

PD= Recordeu les vegades que hem cantat “la gavina” de la Marina Rossell? Escolteu-la de nou i potser entendreu que formem part de la natura.

O.R.G.



Trofeu “Som Superior” del Portal 7

L’amic i excol·laborador d’aquesta revista, Pedro Hormigo, fa 2 anys fundà el web Portal 7 amb la secció “Som Superior” que consisteix en el fet que la gent que navega pel programa, a més d’assabantar-se de la marxa del grup de futbol i hoquei, pugui emetre el seu vot per correu electrònic i decidir al llarg de tota la temporada qui ha estat el millor entrenador del grup 5è de la 3a Divisió Estatal i de l’equip revelació.
El passat 25 de maig, en el cèntric saló de l’Evenia Olimpic Resort de Lloret de Mar, es va lliurar el 2n trofeu Som Superior.amb l’assistència de representants de la Federació Catalana de Futbol, representants de diversos clubs, de premsa, junta i cos tècnic del CD Blanes, el regidor d’Esports de Lloret, etc., i el Sr. Jordi Gastó, cap de secció Futbol Català del diari esportiu Sport, col·laborador del programa.
Bé, els guardons d’aquest any van recaure en el senyor Oriol Alsina, entrenador del Llagostera, i en el senyor Pedro Dólera de l’Europa com a equip revelació. El programa té un bon seguiment arreu de Catalunya en els seguidors de la 3a divisió catalana. Per al proper any es farà també el mateix amb l’Hoquei en la Divisió d’Honor i Copa d’Europa de Clubs.
Endavant, Pedro, a pel 3r Trofeu. Sort!

Albert Ros



Brasil

Calor, color, caos. VIDA, ritmo, ruido, luz. OjOs......muchos colores de ojos ¿Libertad? Opulencia, miseria, escándalo. SenSualidad, sexualidad, verde infinito y azul inmenso, América, grandiosidad, música, MÁS MÚSICA, MOGOLLÓN DE MÚSICA, percusión, pistolas, magia, espiritualidad, FÉ. Caderas, de hombres y de mujeres, bailar y bailar, visceralidad, humor, multirracial, BLANCOS, NEGROS, indios. Aglomeración, desolación, Nueva York y la última aldea de África. Aceite dendè, corazón desbocado, guerra y paz, perros callejeros (viralatas), árboles y rios, más árboles y más rios, lentitud, violencia, inseguridad, corrupción, fútbol, pies descalzos, alegría, simpatía, niñas y niños. AmAbiLIdaD.

Juanma Morer




¿Educación? ¿Qué es eso?

El otro día vi una cosa que me indignó, no por el hecho en sí (que también), sino por la actitud.
Me encuentro en la calle a un niño de unos 4 o 5 años orinando... la mamá al lado (supongo que era ella, porque además es la que me contestó) y el niño desde la acera haciendo virguerías con el pis entre los dos coches (no me hubiese gustado que uno de esos coches hubiese sido el mío). Yo recriminé la acción, habiendo justo al lado una cafetería donde hay lavabos y dudo mucho que no te den permiso para utilizar, y a menos de 20 metros los lavabos públicos, pero claro... es más cómodo hacerlo en la calle y si encima te llaman la atención con decir que si no te gusta no mires... pues hala, que todo el mundo vaya orinando por las esquinas y lo peor de todo es que en vez de disculparse lo vea como una cosa normal, así saldrán luego los niños...

¿Dónde quedaron el civismo y la educación? Valores cada vez mas buscados por algunos y sin embargo más ignorados por otros.
Es evidente que el primer paso para educar a un hijo es el ejemplo, si el ejemplo es negativo este niño crecerá creyendo que todo se le debe y llegará incluso a ponerse en contra de sus padres, dentro de unos años veremos a muchos de estos niños en los programas de “ninis”.
No pretendo con esto decir que hay que reprimir constantemente al niño y menos aun con castigos físicos, se puede educar satisfactoriamente sin pegar un grito ni un golpe, pero es que es un trabajo constante y hay padres que prefieren pasarlo en el bar o delante de la televisión, para después soltar una bofetada tarde y cuando ya no hay solución. Nuestros hijos necesitan toda nuestra atención para amarlos y educarlos, sino ¿para que los traemos al mundo?

Leticia Dyck



Sopar solidari a favor de Sant Pau de Dapaong (Togo)

El dissabte 12 de juny s’aplegaren 150 persones per a un sopar solidari, a la placeta que hi ha darrere l’església del Pins de Blanes. Es feu amb motiu del primer aniversari de l’Agermanament amb l’esmentada parròquia suburbial de Dapaong (Togo). La presència i el testimoniatge del missioner olotí Joan Soler, mossèn d’aquesta parròquia africana, al sopar va ser molt emotiva. Obrí la vesprada la Mercé Domenech amb un reguitzell de contes solidaris. Tancaren el sopar amb unes diapositives de Sant Pau de Dapaong comentades per en Joan Soler i un cremat.
S’ha pogut enviar a la parròquia germana de Sant Pau de Dapaong: 2.000 euros. Amb aquests diners, 200 nens podran anar a l’escola el proper curs, ja que se’ls demana 10 euros per nen i la majoria de les famílies no ho poden pagar. El dimarts, 15 de juny, Mn. Joan Soler va retornar a la seva parròquia de Sant Pau de Dapaong. Si la salut l’acompanya, el tornarem a tenir entre nosaltres d’aquí a tres anys.
Qui vulgui rebre informació d’aquest missioner pot tenir-la per internet a enjoansoler.blogspot.com. Si es volgués rebre informació del que la Comissió d’Agermanament està programant al llarg de l’any, o col·laborar-hi directament, podeu trucar al 637 144 334 o escriure a <spdapaong@gmail.com>.
Donem les gràcies a tantes persones que ho varen fer possible treballant desinteressadament en l’organització, col·laborant econòmicament o participant a l’acte.