/Articulos/Opinión
7 septiembre 2010

Així ho sento, així ho dic
En homenatge del blanenc Joan Vieta i Gibert que va ser, entre altres coses, fundador del Club Vela Blanes, singular actor amateur, director de la revista Villa de Blanes, on publicava tot un seguit de magnífics articles sota aquest titular “En castellà, està clar donada l’època”. Avui, fent una excepció, us narraré tres historietes personals que m’han succeït en els darrers dies.

1ª.-El passat 18 de setembre, Blanes era una festa. Pel passeig de Mar i les zones colindants es respirava un ambient de festa. Se celebrava el 10è aniversari de la colla sardanista Sa Palomera. Tot un seguit d’actuacions i espectacles van animar una vetllada que va resultar esplèndida amb la complicitat d’una nit meteorològicament amable: actuació de La Bisbal Jove, una original gimcana a càrrec de les colles sardanistes, participació de la colla gegantera, la colla de Diables Sa Forcanera, l’Esbart Joaquim Ruyra i la cobla del col·legi Santa Maria (i perdoneu-me si m’oblido d’algun grup). I, finalment, com a cirereta, l’actuació d’Els Pets.
L’endemà, em vaig trobar el regidor de Fires i Festes, Quim Gallart, i li vaig expressar el meu entusiasme per una nit rodona (s’ha de dir que, tot i que l’Ajuntament hi va col·laborar, el pes de l’organització de la vetllada i, per tant, el mèrit és dels membres de la colla sardanista, per la qual cosa els hem de felicitar efusivament). Vaig manifestar al regidor que aquest és el model d’actes que s’haurien d’organitzar, ara, a l’acabament de l’estiu, per allargar la temporada turística. Un tema, el d’allargar la temporada que es debateix molt però mai es fa prou per portar-lo a la pràctica. En Quim Gallart em va contestar que ells sempre estan oberts a escoltar noves propostes i suggeriments dels vilatans, i que tothom pot contactar amb ells mitjançant la bústia que hi ha a tal efecte als baixos de l’Ajuntament.
Així, que ja ho sabeu, si teniu alguna bona idea, feu-la arribar al regidor, que de ben segur s’ho estudiarà i, si s’escau, la posarà en pràctica.

2ª.- Aquest últims dies he parit (permeteu-me l’expressió) la segona part del llibret “Pel forat de Sant Joan” (una esbojarrada ficció que espero que llegiu). Doncs, amb aquestes que hem trobo a un vell amic (ja tenim una edat) que em va felicitar per, tot seguit, disparar-me aquest dard: -Però, això ho fas tu? Et deu ajudar algun “negre” que no vol sortir a la llum, no? Vaig quedar tan saturat davant la impertinent insinuació que encara no sé com vaig tenir esma de contestar-li amb prou tranquil·litat: -Com dius? I, mentre hem repetia el cínic comentari, vaig pensar la resposta: - Sí, és veritat, tens raó, això m’ho fa en Jofre, un bon amic, per cert.
No se si aquest “amic” retrobat em volia ofendre amb la seva falsa idea, però la veritat és que em va fer l’elogi més gran fins ara sobre algun dels meus llibrets.

Ja ha arribat a les llibreries l’últim treball del nostre col·laborador Josep Freixa: “Pel forat de Sant Joan, 2ª part.”. Es tracta d’una historieta fictícia que s’ha convertit en el tercer lliurament d’anècdotes blanenques després dels llibrets Blanes, Blandòs... i Pel forat de Sant Joan. En aquesta ocasió, l’autor ha recreat una ficció a partir d’un comentari fet a través del programa de TV3, Amb Manel Fuentes. El mateix Fuentes va dir:: -”Per fi, la selecció nacional catalana d’hoquei sobre patins ha guanyat un campionat internacional en imposar-se a la final contra la República de Blanes”. A partir d’aquí, en Josep Freixa ha elaborat aquest conte farcit d’humor i ironia.


ed. 117 -Josep Freixa- 19 octubre 2004

Desprendiments a La Palomera

Escric aquestes ratlles uns mesos després de que a finals de l’estiu del passat 2005 en el rocall del conjunt de Sa Palomera, en Sa Palomereta en concret, en la seva part sud, de dit penyal, s’hi va produir un petit despreniment de pedrals i terrer; els tècnics diuen que d’unes 20 tones més o menys.

ed. 133 -Albert Ros i Coll- 7 febrero 2006 Leer más...

Qui pagarà l’aigua?

Hi ha qui opina, entre ells jo, que l’activitat agrícola hauria de gaudir d’un reconeixement econòmic institucional a la fi de afavorir la continuïtat dels què cultiven el territori, enriqueixen els seus paisatges i dignifiquen els entorns de les poblacions.

ed. 131 -Josep Ribas- 7 diciembre 2005 Leer más...

El bosc ibèric
El bosc de la península ibèrica per la seva demarcació climàtica, pot incluir-se al tipus mediterrani, pins i alzines, en les seves varietats, principalment. El sotabosc poblat d’arbustos i matolls. Ara s’han plantat especialment eucaliptus.


ed. 130 -Josep Turon- 9 noviembre 2005 Leer más...

Joan Boronat Lecha

Aquests dies s’està debatent la reforma de l’estatut de Catalunya i naturalment els seus promotors ho perceben com una bona cosa tant pel futur de Catalunya com pel d’Espanya, mentre que els seus adversaris creuen tot el contrari. Tant uns com els altres preveuen el futur basant-se en una hipòtesi, conjectura o presumpció, tots mots sinònims entre ells; com sinònims són també: poble, nacionalitat i nació.

ed. 130 -L’Estatut i el Toro- 8 noviembre 2005 Leer más...

Pinya de Rosa, espai protegit

Finalment, el paratge de Pinya de Rosa estarà protegit. El passat 13 de juliol va sortir publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), l’anunci que sotmet a informació pública el projecte de decret pel qual s’aprova la delimitació del PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional) de Pinya de Rosa i l’ampliació de l’espai del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) en el seu entorn immediat. D’aquesta manera, el Departament de Medi Ambient i Habitatge dóna compliment a la Llei 25/2003 per aprovar la delimitació i protecció definitiva del paratge. Per tant, tot considerant les possibles al·legacions que s’hi puguin fer en els terminis establerts per la llei, sembla que la protecció d’aquest espai natural és qüestió de poc temps.

ed. 129 -Isidre Serra- 11 octubre 2005 Leer más...

Tòpics o realitats?

Durant tot l’estiu hem vist cares noves, gent d’altres països que parlen llengües que no entenem, persones amb una fisionomia diferent a la nostra i que ens semblen d’allò més extravagant i curiós. Hem volgut saber què pensa la gent del carrer sobre ells i quina és la seva impressió sobre les nacionalitats amb les què tracten habitualment i amb les què conviuen.

ed. 128 --at-- 19 septiembre 2005 Leer más...

Pinya de Rosa

Pobres de nosaltres, els habitants de La Selva Marítima, si no fos per l’actiu sector de la construcció. Però encara que molts polítics ho han ignorat o encara l’ignoren, hi ha una causa directa relacionada en construir de forma inadequada i la pèrdua de competitivitat en un sector econòmic, ja històric, com el sector turístic.

ed. 127 -Josep Ribas- 9 agosto 2005 Leer más...

Autopista Costa Brava

Quan va inaugurar-se l’autopista del Maresme fins arribar Palafolls a la N-II, tot seguit va projectar-se la continuació per la Costa Brava. Ho sé personalment perquè tenim un tros de bosc al poble i van avisar-nos pel traçat. Travessava pels terrenys del municipi fins la Tordera, sense obstacles, es feia el pont i entrava al terme de Tordera pels camps de Jalpi, seguia per St. Daniel, arribant als boscos del Vilar.

ed. 126 -Josep Turon- 8 julio 2005 Leer más...

M’agradaria veure...

Ara, en aquests dies que l’actual equip de govern passa per l’equador del seu mandat, m’agradaria veure (viatjant en el temps) com es resoldran els molts projectes que avui tenim a la nostra vila i que, ara per ara, són per a molts una gran incògnita.

ed. 125 -Josep Freixa- 14 junio 2005 Leer más...

On és la Platja?

Ara farà dos anys un partit autoanomenat popular, amb motiu d’eleccions, va argumentar que es portaria sorra de La Punta de La Tordera fins al front del Passeig de la Marina.

ed. 125 -Josep Ribas- 14 junio 2005 Leer más...

La Cotorra Argentina

Podria ser un matí qualsevol de la fresca primavera d’enguany, però al parc de L’Hort de la Perla (Blanes) s’ha produït un fet singular: als cants de les merles, pardals, verdums, canaris i periquitos (aquests darrers des dels domicilis propers a l’esmentat parc) s’ha afegit el cant d’un nou individu, La Cotorra Argentina (Myopsitta monadrus). Enmig de crits gairebé humans (aquestes aus poden reproduir la veu humana) dos cotorres mascles es disputen una cotorra femella.

ed. 124 -Josep Ribas- 18 mayo 2005 Leer más...

“Calle Blanes” de Madrid

Feia anys que ho volia fer; i, per fi, aquest hivern passat vaig anar a Madrid a fotografiar i buscar informació del carrer Blanes de la capital del regne. La història es remunta al juny de 1966, quan Arias Navarro era Alcalde de Madrid i el ple municipal va aprovar un llistat de noms de carrers.

ed. 123 -Josep Freixa- 19 abril 2005 Leer más...

La Font Gòtica

“Donya Violant de Prades, vescomtessa de Cabrera, regalà a la vila de Blanes, al segle XV, una admirable Font Gòtica profanada per totes les generacions i quin estat i addicions actuals diuen molt poc en favor de la nostra cultura”. Aquest paràgraf (meitat apunt històric, meitat denúncia) és extret del llibre “Blanes, notes històriques” de Vicens Coma i Soley, editat l’any 1922. I és que, al llarg de la història, l’abandó d’aquest Monument-Font ha estat endèmic.

ed. 122 -Josep Freixa- 14 marzo 2005 Leer más...

Canvi climàtic

Des del dia 15 de febrer, les catastròfiques previsions produïdes pel canvi climàtic generat per la mala gestió dels recursos naturals, ha deixat d’ésser patrimoni d’ecologistes enrabiats per l’escàs ressó de les advertències de la comunitat científica mundial sobre l’esmentat tema.

ed. 122 -Josep Ribas- 14 marzo 2005 Leer más...

I “La tertúlia dels polítics”, què?
Ja fa més d’un any i mig que no s’emet “La tertúlia dels polítics” a TV Blanes (l’últim va ser pel juny de 2003). En començar el curs 2003-2004 ja no es va reprendre; com a excusa (o justificació) es va dir que venien dues conteses electorals, amb les seves respectives campanyes (recordem: la del Parlament de Catalunya i les Generals), i que no era una època massa adient per a programar-la.


ed. 121 -Josep Freixa- 14 febrero 2005 Leer más...



<< anterior siquiente >>