/Articulos/Retalls de Blanes
20 agosto 2019

Què és una almadrava?
la pesca tradicional era molt més dura que l'actual
No sé quan temps feia, però sí que l’any 1681 ja era a Cala Bona, un dels llocs més idíl·lics de la nostra costa, un artefacte molt peculiar que servia per poder efectuar la pesqueria tan apreciada de la tonyina. Hi havia dues maneres de capturar aquests peixos, una era artesanalment, a mà i amb hams; l’altra, l’almadrava, que era una peça de xarxa molt llarga, podia arribar a fer 1500 metres, era molt gruixuda i de fil de cànem, cotó, lli o espart, perquè havia d’aguantar envestides de bèsties de fins a 400 kg. Era molt alta; feia del fons fins a la superfície.

Bé, passarem a explicar en què consistia tal pesqueria que s’efectuava a determinats metres de la costa, normalment en sorralls o cales. Es col·locava un gran pes, rocs o pedres o àncores de centenars de quilos, al llarg de varis metres en fondejaven més, encara que no tan pesants, fins que els donés la distància necessària per poder-hi anar amarrant la determinada peça, això sí, sempre de terra cap a fora, cap a mar. La xarxa quedava ben atrapada al fons, ja que disposava d’una armadura molt pesant o de tirs de plom revestit perquè un cop calada quedés ben fermada, sense moure’s. A la part superior també portava una armadura però més flexible, que amb guirnaldes de suros, boies o qualsevol cosa que fes surar la pesada xarxa, quedés com una paret col·locada dintre el mar.
Aquesta xarxa era calada de terra cap a fora, de manera que formés una veritable barrera, que podia ser col·locada de vàries formes, a criteri del patró. Els uns la col·locaven a uns 100 o 200 m de la costa, 400 o 500 m en línia recta cap a mar. Els 1400 o 1600 m restants feien ziga-zaga mar endins i els metres finals acabaven en una espiral molt gran, com si es tractés de la fi d’un interrogant. Remataven la fi de la xarxa les malles més cegues i fortes ja que era la part que servia de cop. El sac feia de 200 a 300 m de llarg i de 30 a 60 d’ample, per poder-hi tenir atrapades les potser 12 o 15 tones de les apreciades tonyines, que al trobar-se amb la xarxa, per inèrcia, la seguien però sempre tirant mar endins, fins arribar a la fi on es trobaven de cop amb la trampa final. Allà és on molts homes amb uns ganxos els atrapaven d’un en un, embarcant-los a la gran barcassa o vaixell sense coberta, omplint-la i fent viatges si convenia a d’altres embarcacions més petites. Heu de saber que per efectuar tal pesqueria es necessitaven més de 10 embarcacions entre grans i petites i s’havia de disposar d’un centenar de persones, almenys.
Hi havia almadraves de diferents formes i se les anomenava amb diferents noms. Se’n deien de “Superfície”; “Moruna”, “Almadravilla”, “de Buche”, “de Vista”, etc, etc.
Se sap des de fa segles que les tonyines cada primavera vénen de l’atlàntic, passen per l’estret de Gibraltar i tiren sempre cap a l’est per anar a criar. Un cop fet, tornen durant els mesos d’agost i setembre, fent sempre el mateix recorregut, però ara cap a ponent. Així doncs els pescadors deixaven l’almadrava al mateix indret però col·locada a l’inversa.
Hi ha constància que tal artefacte procedeix de Morisca i que va venir cap a les nostres costes pujant del Sud a l’Est.
També se sap que hi havia una forma molt peculiar de pescar-les sense almadrava ni barques, només amb una de molt gran i tenint tota una paret de xarxa calada de terra cap a fora. Deixaven la meitat de la xarxa a bord i feien punt d’espera en una lleugera corba per no deixar la paret oberta. Les tonyines a l’arribar i trobar-se la xarxa tiraven mar endins seguint la paret i s’acumulaven en mola; era llavors quan els pescadors calaven la xarxa que els quedava a bord, tirant de dret cap a la platja com si fos un art dels que es tiraven de terra. Les tonyines havien quedat atrapades i fent-les quedar varades a la sorra a l’acabar de retirar la xarxa del mar, no tenien escapatòria. Potser no n’atrapaven tantes, però era més ràpid i menys costós. Aquesta pesquera era ideal per practicar-la a cales grans o platges.
També se n’atrapaven quan quedaven emmallades, amb un vaixell més petit es resseguien, s’atrapaven i s’hissaven a bord. Es solien pescar també, servioles, bonítols, taurons, tortugues i algun dofí; no gaire perquè solien saltar per sobre del suro.
A plena temporada se solien fer 2 o 3 pesqueries al dia. Es treballava sense repòs si convenia, doncs al ser un peix de passada s’havia d’aprofitar. Les calades sempre es feien de la mateixa forma, a la primavera d’espatlles a l’est i al revés a la tardor, ja que les tonyines sempre passaven pell mateix lloc, tan anant com tornant.
Desgraciadament aquesta és una de les pesqueries que més retrocés ha tingut fins a la seva total desaparició. De tant perseguides les tonyines han quedat a una dècima part en només 10-15 anys, sent una de les espècies que més ha patit la regressió degut al seu valor econòmic i a que es pesca a tot el món.


ed. 150 -Albert Ros i Coll- 20 julio 2007

Retalls de Blanes.Tradicions i festivitats del mes de maig

Sobre l’origen del nom d’aquest mes hi ha diferents versions, sembla ser que pot venir d’un homenatge als senadors de Roma de més avançada edat anomenats els “maius”. Una altra versió l’atribueix al nom de la deessa de la fecunditat, anomenada “Maia”; o també d’una divinitat bosquetana de la mitologia basca “Maiu”. Finalment el mes s’anomenà Maig i és dedicat a la Verge Maria. Antigament molts calendaris el titulaven “Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor”.

ed. 160 -Domènec Valls i Coll- 13 mayo 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes d'Abril

El nom del mes d’abril deriva de la divinitat Apol·lo i la deessa Venus i es relaciona també amb la paraula llatina “aperire”, que significa obrir. Durant aquest mes la primavera es manifesta esplendorosa en la natura, la vegetació reviu novament i és generosa en els colors i les flors, i més si les pluges acompanyen.

ed. 159 -Domènec Valls i Coll- 15 abril 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Mes de març ( arribada de la primavera )

Aquest any les coincidències del calendari fan que la festivitat de la Setmana Santa, durant la qual es celebren les més solemnes tradicions cristianes conservades, caigui al mes de març.
El nom de març deriva de la divinitat romana “Martius”, que era el déu de la guerra. Aquest mes és considerat com el més variable de tot l’any, el fred encara es fa sentir perquè està situat en el pas de l’hivern a la primavera, com ho demostra el mateix refranyer: “tenir set cares com el març - el març i l’abril fan ganyotes mil - març, marçó, el matí cara de gos i el vespre galant minyó - març marçador, que de nit fa fred i de dia calor.”

ed. 158 -Domènec Valls i Coll- 12 marzo 2008 Leer más...

Retalls de Blanes. Tradicions del mes de febrer

FEBRER, segon mes de l’any, el seu nom procedeix de la denominació d’una divinitat romana, “Februs”. Al tapís de la Creació, obra extraordinària que s’admira a la catedral de Girona, hi figura el mes de febrer representat pel Carro del Sol, com volent indicar que a partir d’aquest mes de l’any el sol ja comença a fer sentir els seus raigs amb més intensitat.
Les dites del mes de febrer ens recorden que la fredor de l’hivern encara és present entre nosaltres i aquesta circumstància la trobem entre els seus populars refranys: “Al febrer, una estona al sol i una altra al foguer. - Febrer, febreret, set capes i un barret. - Crits de lloca al febrer, bons ous al galliner.”

ed. 157 -Domènec Valls i Coll- 14 febrero 2008 Leer más...

Retalls de Blanes
Les tradicions blanenques
Un poble no es configura a partir d’un terme municipal i dels seus habitants, hi ha altres factors essencials, com ara la pròpia història, les costums i les tradicions.
En uns moments en què Blanes està recuperant la seva identitat cultural, com ho demostren les campanyes de normalització lingüística, la qualitat i quantitat dels grups de persones i col·lectius que treballant entorn a la nostra història i altres temes, fan que la cultura a Blanes sigui avui dia excepcional. El que de debò més ens esperona és la voluntat de recuperar les nostres tradicions, de mantenir-les i fins i tot de crear-ne de noves.


ed. 156 -Domènec Valls i Coll- 15 enero 2008 Leer más...

Retalls de Blanes.En el centenari de Pere Puig i Llensa. Cançons i música en temps de Nadal

En les cançons i la música tradicional de casa nostra, com en moltes altres cultures del món, té un paper clau la temàtica religiosa, que inclou diferents gèneres, com ara nadales, goigs i caramelles entre altres. Encara que a causa de les transformacions de la societat s’han anat diluint al llarg del segle passat, a part dels goigs, les nadales són les cançons religioses tradicionals que encara avui tenen més vigència. Darrerament, conscients del valor històric d’aquest patrimoni, al segle XX han sorgit iniciatives que han tornat a reviure i divulgar les nostres cançons i la música nadalenca de sempre.

ed. 155 -Domènec Valls i Coll- 11 diciembre 2007 Leer más...

Retalls de Blanes. Maragall a Blanes
Joan Maragall i Gorina, escriptor i poeta il·lustre, neix a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i mor el 20 de desembre de 1911. L’obra de Maragall, d’una importància que no necessita ser glossada aquí, marca una època gloriosa de la literatura catalana, deixant composicions que s’han perpetuat com exemples de la solidesa de la nostra llengua. Crec de justícia que en la meva columna Retalls de Blanes, dedicada sempre a temes blanencs, comenti la presència a la nostra vila d’una personalitat com la del poeta Maragall.


ed. 154 -Domènec Valls i Coll- 9 noviembre 2007 Leer más...

Retalls de BlanesJunceda mestre del dibuix (2)

Tal com vaig exposar, encara que molt resumit, en el meu article del mes passat, Junceda va integrar-se totalment a la vida blanenca, i la majoria dels seus dibuixos i les diferents il·lustracions de publicacions com el Patufet i les populars novel·les de Josep Mª Folch i Torres i obres de creació pròpia les dibuixava des de Blanes.

ed. 153 -Domènec Valls i Coll- 18 octubre 2007 Leer más...

Retalls de Blanes - Junceda (I)

Joan Garcia-Junceda i Supervia va néixer el dia 13 de febrer de 1881 a Barcelona, on el seu pare, que era comandant de l’exèrcit, estava destinat. Vivien en un edifici a la Rambla de Barcelona, allà varen transcórrer els seus primers anys.

ed. 152 -Domènec Valls i Coll- 5 octubre 2007 Leer más...

Focs artificials

Com ja fa unes quantes dècades hem tornat a gaudir dels tradicionals focs artificials, cada any sorprenents i esperats com un espectacle completament integrat a la nostra cultura. Blanes celebra des del segle XVIII les seves festes principals amb el llançament de coets combinats en diferents barreges pirotècniques, en aquells llunyans temps des de la Plaça de l’Església, lloc privilegiat per poder ser contemplats per tots els blanencs.

ed. 151 -Domènec Valls i Coll- 8 agosto 2007 Leer más...

L’últim campaner de la Parròquia

En Jeroni Matas el coneixia tot el poble, home senzill i amable, sense cap pretensió però servicial i amic de tothom, passarà a l’història com la persona que va posar punt i final a un ofici gairebé extingit com era el de Sagristà i Campaner.

ed. 150 -Domènec Valls i Coll- 20 julio 2007 Leer más...

Els Goigs de Blanes

Aquest és el títol del meu llibre que recentment ha editat l’Arxiu Municipal de Blanes, iniciant l’Ajuntament una nova sèrie de publicacions dedicades a temes relacionats amb els fons de l’arxiu, documents que a través dels segles han configurat la personalitat del nostre poble.
Un dels motius de la publicació del llibre és la donació a l’Arxiu Municipal de tota la meva col·lecció de goigs, de més de 8000 exemplars, junt amb diversa documentació i llibres relacionats amb els goigs.

ed. 149 -Domènec Valls i Coll- 12 junio 2007 Leer más...

El nom del meu barri, “Mas Cremat”

Com la majoria dels barris o veïnats de Blanes, Mas Cremat ha tingut l’encert de conservar el nom d’una de les antigues masies ubicades en el lloc on actualment hi ha construït el meu barri.

ed. 144 -Domènec Valls i Coll- 25 febrero 2007 Leer más...

Les tropes de Napoleó a Blanes

durant la Guerra del Francès (1)

ed. 145 -Domènec Valls i Coll- 25 febrero 2007 Leer más...

Sant Francesc Xavier

El proper dia 3 de desembre d’enguany, festivitat de Sant Francesc Xavier, un dels sants més universals, es commemora el cinquè centenari del seu naixement.Blanes li té erigida ja fa més de 300 anys una ermita en un dels llocs més bonics de la nostra costa, l’entorn de la platja de “Cala Bona”; mostra evident de la devoció popular al seu patró d’uns pescadors blanencs dedicats a la pesca de l’almadrava.

ed. 142 -Domènec Valls i Coll- 10 noviembre 2006 Leer más...



<< anterior siquiente >>