/Articulos/Retalls de Blanes
22 julio 2019

Personatges il.lustres de la nostra vila:
Josep Alemany i Borràs

Sense cap mena de dubte ens trobem davant d’una de les figures més rellevants que ha tingut la nostra vila, no tan sols en el camp de la literatura sino com a persona de gran formació cultural, estudiós i crític de la vida política, econòmica i social i de la situació de Blanes durant els segles XIX i XX.

Josep Alemany i Borràs
Va néixer a Blanes el 26 de gener de 1868, on cursà els seus estudis primaris. Entusiasta de les belles arts en general, de molt jove s’inicià en la música i la pintura, per finalment dedicar-se a les lletres, possiblement, influenciat pel seu amic Cortils i Vieta. Els seus primers treballs literaris els va desenvolupar en el camp de la poesia, amb uns versos publicats en un periòdic de Palma de Mallorca titulat “La ignorància”, publicació que dirigia mossèn Antoni Alcover. En uns Jocs florals d’Olot va guanyar el primer premi amb la poesia “Al jovent català”. La seva participació era freqüent en molts certàmens literaris de diferents poblacions, on solia ser premiat repetides vegades, donant a conèixer la seva reputació literària arreu de Catalunya.
Alemany fou un gran defensor del catalanisme i un capdavanter en la defensa dels ideals catalanistes i autonòmics, col.laborant en diferents periòdics i revistes, molt especialment en el de la seva comarca “La Costa de Llevant”. Com a narrador literari col.laborà intensament amb la revista “Il.lustració Catalana”, com a polític va distingir-se com a cronista dels esdeveniments catalans en la revista “Las Provincias” de València, en la secció de “Cartas a un amigo”. Però la vessant més important la va dedicar a Blanes seguint la recerca lingüística que havia iniciat Cortils i Vieta amb el seu llibre “Etologia de Blanes”, incrementada amb l’estudi sociològic, els seus coneixements de les tradicions i costums de la vila varen ser decisius en la creació de diferents institucions. El seu treball va ser fonamental en la Renaixença de Blanes, va participar activament en la fundació de l’Ateneu Blandense, el “Círculo de la Amistad Blandense” i l’Orfeó de Blanes. L’Ateneu tenia com a principal objectiu aglutinar culturalment al seu entorn tot el poble de Blanes, amb la particularitat que a finals del segle XIX, Blanes sols disposava de dues institucions de cert nivell cultural, el primer Casino i la Societat de foment, les dues amb una activitat força minsa, així l’Ateneu Blandense es va convertir en un autèntic motor de propulsió cultural de la població.
El seu interès per la història local conjuntament amb l’estudi profund que va realitzar de tota la problemàtica econòmica-social de la vila en aquella època va fructificar en el seu llibre titulat BLANES (“Ensaig d’estudi critich, econòmich, polític-social”), editat l’any 1904 i del qual se n’imprimiren només 100 exemplars. La sinceritat i cruesa del llibre va provocar una gran commoció i rebombori a tots els estaments de la vila, era un extraordinari estudi meticulós de la idiosincràsia del Blanes d’aquell temps, digne de figurar com una tesi sociològica i obra indispensable pel veritable coneixement de la nostra història durant el segle XIX.
Entre les moltes activitats va deixar escrites vàries obres teatrals, alguna d’elles editades, com “Lo Noy de Bordo” i el drama “Lluita Social”, i una llarga llista d’articles i assaigs crítics sobre diferents temes, impossible d’enumerar en una senzilla biografia.
L’any 1889 ingresà al Centre Excursionista de Catalunya, societat que a partir de 1890 va agrupar tots els excursionistes-estudiosos de Catalunya i conjuntament amb el seu amic Cortils i Vieta col.laboraren en el desenvolupament del Centre a través de les publicacions de l’entitat. Actuà com a secretari en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1912 i la seva activitat fou realment extraordinària, tant en la literatura com en la història i la sociologia. Josep Alemany sempre estava situat a primera fila en la defensa de l’autonomia de la seva estimada terra catalana. Els darrers anys de la seva vida varen ser colpits per la mort sobtada de la seva esposa, Francisca Bori i Corretger, el 8 de gener de 1936 i els dramàtics anys de la Guerra Civil i la postguerra. D’aquesta última etapa de la seva vida resten algunes poesies seves inèdites, on reflecteixen els seus sentiments. El 28 de novembre de 1943 mor al Masnou on residia amb la seva filla Francisca.
Josep Alemany i Borràs és dels personatges intel.lectuals més importants de Blanes i per desgràcia, incomprensiblement, desconegut. La seva obra podrà ser estudiada i valorada gràcies a la generositat i estima per Blanes dels seus familiars, ja que fou donada en la seva totalitat i forma part i dignifica al nostre Arxiu Municipal. A través de l’important material de la donació, ja exposat públicament en el núm. 3 de “La Revista Blanda” de l’any 2000, en la secció “Notícies de l’Arxiu”, amb el títol de “Dossier documental Alemany i Borràs”, podem comprovar com es tracta d’un autèntic testimoni d’incalculable valor històric i al mateix temps ens obliga a què sigui perpetuat públicament el seu nom en la forma que requereix la seva obra.


ed. 110 -Domènec Valls i Coll- 15 marzo 2004

Sant Francesc Xavier

El proper dia 3 de desembre d’enguany, festivitat de Sant Francesc Xavier, un dels sants més universals, es commemora el cinquè centenari del seu naixement.Blanes li té erigida ja fa més de 300 anys una ermita en un dels llocs més bonics de la nostra costa, l’entorn de la platja de “Cala Bona”; mostra evident de la devoció popular al seu patró d’uns pescadors blanencs dedicats a la pesca de l’almadrava.

ed. 142 -Domènec Valls i Coll- 10 noviembre 2006 Leer más...

El Castell Palau de Blanes

Un breu comentari de la situació i vida de Blanes en el segle XIV, el recinte de la vila estava tot ell encerclat per una impressionant muralla, d’unes dimensions no massa extenses ja que la vida quotidiana de la vila era molt senzilla i d’un escàs creixement.

ed. 141 -Domènec Valls i Coll- 6 octubre 2006 Leer más...

El Castell i l’Ermita de Sant Joan

En el cim de la muntanya de Sant Joan hi ha les restes d’una de les més antigues fortificacions del poble, el castell de Blanes, considerat com un dels més preuats feus dels Cabrera per la seva situació estratègica. Les importants obres realitzades fa pocs anys per a la restauració de la torre i tot el seu entorn, van confirmar plenament la importància del castell en descobrir-se unes muralles molt ben conservades que, per les seves dimensions i el lloc on estan situades, denoten l’existència d’una construcció rellevant a Blanes durant el segle XI.

ed. 140 -Domènec Valls i Coll- 8 septiembre 2006 Leer más...

L’entrada a “BLANDAE”

Sempre és interessant conèixer els nostres orígens, i en aquests moments en els quals els blanencs estem immersos en un problema de comunicacions entorn del traçat d’una nova carretera o autovia la qual pot malmetre el nostre paisatge, he considerat que és el moment oportú per exposar una de les possibles teories del que fou el primer camí terrestre d’accés al nucli habitat conegut com a “BLANDAE” durant molts segles enrere.

ed. 139 -Domènec Valls i Coll- 10 agosto 2006 Leer más...

Els blanencs fa 1000 anys (3)

Continuant amb el ràpid recorregut a través dels segles passats havíem arribat a l’eclosió dels gremis i confraries al segle XIII. El resultat fou la creació d’un nou món laboral, d’un ample ventall que, a partir dels gremis i les diferents institucions creades en aquest llarg període, han format l’anellat d’una simbòlica cadena integrada pels diferents oficis que en el transcurs del temps han contribuït al sosteniment i creixement de Blanes.

ed. 138 -Domènec Valls i Coll- 7 julio 2006 Leer más...

Els Blanencs fa 1000 anys (2)

El context històric ens confirma que fins la meitat del segle XII, Blanes estava sota el domini musulmà. Els àrabs havien dominat la Península Ibèrica a partir de l’any 700 i fins l’any 1217, quan el rei Jaume I pujà al tron. No tenim prou referències històricament vàlides per poder esbrinar com érem els blanencs abans del segle XIII.

ed. 137 -Domènec Valls i Coll- 14 junio 2006 Leer más...

Els Blanencs fa 1000 anys (1)

Com a punt de partida per imaginar-nos com eren els nostres avantpassats faré referència a unes quantes notícies deslligades, certament curioses, per situar-nos si no a la prehistòria, almenys als més de mil anys que he senyalat com a fita.

ed. 136 -Domènec Valls i Coll- 13 mayo 2006 Leer más...

La Diada de Sant Jordi

Cada any celebrem amb solemnitat i entusiasme popular la festivitat de Sant Jordi, tot Catalunya queda envoltada d’un aire especial, propi de les festes tradicionals i d’aquelles diades que ens porten un missatge, en aquest cas d’amor, com ho confirmen uns goigs dedicats al sant, que tinc a les meves mans, amb el següent títol: GOIGS A LLAOR DE SANT JORDI / PATRÓ DE CATALUNYA I DELS ENAMORATS.

ed. 135 -Domènec Valls i Coll- 14 abril 2006 Leer más...

La comarca de La Selva

Blanes forma part d’una de les millors comarques de Catalunya, vet aquí el meu interès de començar l’any 2006 fent un breu relat de la nostra comarca i el perquè la denominem “La Selva”. El motiu és que, si a Déu plau, penso dedicar aquest any a fets, anècdotes i llegendes que a través dels segles han configurat la nostra història i he considerat obligat, com a pròleg, donar a conèixer el nostre territori comarcal.

ed. 134 -Domènec Valls i Coll- 8 marzo 2006 Leer más...

Retalls de Blanes

Francesc Camprodon Lafont. Escriptor nat a Vic l’any 1816 i mort a l’Havana el 16 d’agost de 1870. Llicenciat en dret. Degut a les seves idees lliberals, passà un llarg temps confinat a Cadis, on inicià la seva vida d’escriptor.

ed. 133 -Domènec Valls i Coll- 7 febrero 2006 Leer más...

El Cant de la Senyera...

... i la Santa Espina a Blanes l’any 1967. El 25 de juliol de 1967, en plena Festa Major de Blanes. Un esdeveniment cultural d’ampli ressò catalanista forma part dels actes del programa, per primera vegada a Blanes, actua l’Orfeó Català. En el cinema Fortuny, amb el teatre ple de gom a gom, es realitza un autèntic somni.

ed. 132 -Domènec Valls i Coll- 9 enero 2006 Leer más...

Un Nadal Especial

La commemoració i celebració del Naixement de Jesús no la trobem fins el segle IV. Els primers cristians donaven més importància a la Passió i Resurrecció de Jesús com a fonaments de la seva redempció, i dedicaven tota llur devoció i culte a aquest misteri. El Naixement de Jesús no fou celebrat fins després del triomf del cristianisme i com una manifestació d’alegria pública.

ed. 131 -Domènec Valls i Coll- 7 diciembre 2005 Leer más...

Primera població de la Costa Brava...

... que posa en servei una estació depuradora. Amb el desenvolupament industrial i turístic i el vertiginós creixement que va provocar des de mitjans del segle passat, la contaminació del mar va convertir-se en un dels problemes sanitaris més greus de molts pobles de la costa i en particular de Blanes, i també en un dels principals obstacles per continuar i millorar l’expansió turística ja molt accentuada a partir de l’any 1960.

ed. 130 -Domènec Valls- 9 noviembre 2005 Leer más...

El rellotge del campanar

El rellotge del campanar de la parròquia de Sta. Maria de Blanes. Els orígens del rellotge daten de milers d’anys, s’han trobat indicis de la mesura del temps en l’època Babilònica, en l’Egípcia i molt particularment en la cultura dels Inques, que utilitzaven el sol com a principal protagonista. L’any 1300 en un document atribuït a Dante Aligheri, ja apareix una curiosa descripció del rellotge.
Deixant la part merament històrica, com sap tothom de rellotges n’hi ha de diferents tipus: De sol, d’aigua, de sorra, de paret, de caixa, etc. Els que en aquest cas ens interessen són els de torre o campanar.
Al final del segle XIII, el monjo Gerbert d’Oriach, més tard elegit Papa amb el nom de Silvestre II, va construir el primer rellotge mecànic instal·lant-lo en la torre del seu monestir. A partir d’aquesta data el rellotge mecànic apareix en la majoria de monestirs i convents, convertint-se en una peça imprescindible en les catedrals, esglésies i edificis importants de moltes ciutats.

ed. 129 -Domènec Valls- 11 octubre 2005 Leer más...

Els 400 anys del Quixot

Uns goigs del Quixot a Blanes. El Quixot, quatre-cents anys després de la primera publicació, continua essent una obra de referència de la literatura universal. Una demostració de l’èxit del llibre de Miguel de Cervantes és que ha estat traduït a centenars de llengües, entre elles evidentment també en la nostra catalana. Per commemorar els quatre segles de l’obra, enguany se celebren diversos actes i, entre els quals m’ha sorprès agradablement la notícia d’una recent exposició organitzada per la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona en la qual hi figuraven gran quantitat de llibres i documents relacionats amb el Quixot.

ed. 127 -Domènec Valls- 9 agosto 2005 Leer más...



<< anterior siquiente >>